Prendre la paraula

Un dels temes emblemàtics de Llunàtics. “No et creguis res!” va sortir d’un número del fanzine “Ikària, la polla de Déu” dedicat a les vagues de la univeristat de l’època (estem parlant de meitat dels vuitanta). En una pàgina d’una aula okupada dela Universitat de Barcelona es podia llegir “No te creas nada”, molt inspirador pel lloc on es trobava…
Alhora, la lletra se’m va ocórrer un dia a la piscina municipal de Marçà mentre una mare maldava la seva filla perquè no esquitxés els que prenien el sol. La dona li va dir a la nena que si no els deixava d’esquitxar mai no es casaria. La lletra va sortit automàtica tot i que allunyada de l’anècdota.
La foto és dun assaig d’ara per al 13 d’agost, de la Marta, i la cançó també la podeu escoltar aquí.

No et creguis res

I ara que ja ens han explicat
que ningú no és tan important
i que un dia o altre ens farem grans,
deixa que cridi ben fort:
No et creguis res!

Maleeixo el teu posat i el teu sotmetiment
a les normes de al moralitat
consumista-neoliberal.
No et creguis res!

Que ella no et cregui o serà una doneta resignada
acostumada a obeir
alimentada ambla il·lusió
que mai res no pugui canviar.
No et creguis res!

Per això, ara et dic:
no et creguis res, des re, de res, de res…
No, no, no, no, no, no, no
No et creguis!

Per això ara et dic:
No vulguis que ella vulgui
ser l’esclava d’un marit
ben plantat, intel·ligent,
amo i senyor de la seva vida.
No et creguis res!

Lletra: Jordi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!