“Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700)”, d’Òscar Jané Checa, Editorial Afers, Catarroja, 2006. El 7 de novembre del 1659 el Regne de França i el d’Espanya signaren el Tractat dels Pirineus pel qual les comarques que ara integren el Departament dels Pirineus Orientals i que els
“El Partido Comunista en España”, Víctor Alba, Planeta, Barcelona, 1979. Víctor Alba fou un militant del POUM durant la guerra del 1936-1939, exiliat a Mèxic i els EUA on fou professor de ciència política i assagista. Publicà una trilogia sobre el marxisme català dels anys trenta i aqueixa obra en castellà sobre el PCE des
“L’exili austriacista 1713-1747”, d’Agustí Alcoberro, Fundació Noguera, Barcelona, 2002. El 16 de Setembre del 1714 es van dictar els Decret de Nova Planta que implantaven l’ordre castellà a Catalunya després de la victòria militar que va suposar l’ocupació de Barcelona. Entre altres conseqüències va suposar la fi d eles estructures d’estat llargament gestades i d’un
¨Ma guerre d’Espagne. Brigades internationales, la fin d’un mythe¨, Sygmunt Stein, Éditions du Seuil, París, 2012. Aqueix llibre relata l’experiència del seu autor, un jueu polonès fervorosament comunista que decideix enrolar-se a les brigades internacionals que els partits comunistes -fonamentalment- organitzen per intervenir a la guerra provocada per l’alçament de l’exèrcit contra la República
“Avisos i instruccions per lo principiant cuiner compost per un home d’ara”, autor anònim, Edicions del Centre de Lectura, Reus, 1999. Aqueix receptari de cuina tradicional catalana data del 1831, d’autor anònim, és una de les joies de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus. Es tracta d’un manual per a aprenents de cuiner
“L’exil intérieur”, Roland Jaccard, Presses Universitaires de France, Paris, 1975. En aqueix assaig breu, Roland Jaccard, (Lausanne, 1941) estudiós del nihilisme contemporani i col·laborador habitual de Le Monde en temes relacionats amb la psicoanàlisi, reflexiona sobre la civilització occidental i el paper de l’individu. Significativament el subtítol de l’obra és “Schizoïdie et civilisation”. Tot rellegint-lo he retrobat un paràgraf,
“Psicoanàlisi i política”, d’Herbert Marcuse, Edicions 62, Barcelona, 1969. Aqueix assaig fou un llibre cabdal a la meva joventut, quan creia que els plantejaments de Freud possibilitaven la formulació d’una pràctica política per a transformar les mentalitats i la realitat social. Herbert Marcuse (Berlin, 1898-1979), jueu alemany de formació i nordamericà d’adopció, fou un filòsof i
“Contra Companys, 1936. La frustración nacionalista ante la Revolución”, Enric Ucelay-da Cal i Arnau González i Vilalta, editors, Publicacions de la Universitat de València, 2012. Aqueix llibre aplega els fragments d’obres de diversos autors referits al frustrat complot contra el president Companys desbaratat al novembre del 1936. La meva contribució consisteix a portar-hi el capítol
“La setmana tràgica de 1937”, de John Langdon-Davis, Edicions 62, Barcelona, 1987. Avui s’escau el setanta-cinquè aniversari de l’inici dels combats a la reraguarda republicana, sobretot a Barcelona, coneguts com “Els fets de maig”. No estic al cas d’actes commemoratius de caràcter historiogràfic que revisin aquells esdeveniments que no canviaren el curs de la guerra
“Olles, cassoles i tupins. Els fogons a la Selva del Camp”, edició a cura de Camil Ferrater, Cossetània Edicions, Valls, 2007. Aqueix llibre és un compendi de la cuina tradicional popular de la Selva del Camp des de l’edat mitjana fins als nostres dies. Escrit en un llenguatge auster i directe, com els plats que
“El surco de Babel”, de Jon Nikolas y López de Ituiño, Arabera Kultur Taldea, Gasteiz, 2009. Aqueix volum és la continuació d’un assaig anterior, “La arquitectura de las naciones” publicat per la mateixa editorial l’any 2003, i precedeix a un tercer llibre en curs de redacció per part de l’autor: Jon Nikolas (Bilbo, 1935),
“Guerra en España”, Jesús Pérez Salas, edició de l’autor, Mexico D.F., 1947 El coronel Jesús Perez Salas fou un dels militars espanyols que es va mantenir lleial a la República el 18 de juliol del 1936. Gairebé tota la seva carrera professional es va desenvolupar a Catalunya, essent cap de la columna Macià-Companys entre altres
“La Revolution Française”, François Furet i Denis Richet, Fayard, París, 1973. Avui, 14 de juliol, festa nacional francesa, s’escau remembrar la fita fundacional de la França moderna, la seva Revolució. I res millor que recomanar la lectura d’una obra eminent sobre aquesta revolta d’efectes universals com és el llibre de Furet i Richet, aparegut inicialment l’any
“Hispanidad y arabidad”, Rodolfo Gil Benjumea, Ediciones Cultura Hispanica, Madrid, 1952. Cercant llibres sobre la influència islàmica entre pobles penínsulars he trobat aquest volum editat fa seixanta anys, en ple franquisme, que aporta la visió d’un descendent directe de la nissaga andalusí dels Omeia, castellanitzats com a Benjumea. Analitza l’arabisme com a factor intern hispànic
“Per una teoria de la nació”, de Robèrt Lafont, Edicions 62, Barcelona, 1969. Avui fa dos anys que va morir l’intel·lectual occità Robèrt Lafont, (Nimes, 1923 – Florència, 2009), un dels referents dels moviments nacionalistes de les minories europees sense estat propi després de la Segona Guerra Mundial. Aquest llibre publicat l’any 1968 per Édtions Gallimard amb