Jaume Renyer

“Psicoanàlisi i política”, d’Herbert Marcuse, Edicions 62, Barcelona, 1969.

Aqueix assaig fou  un llibre cabdal a la meva joventut, quan creia que els plantejaments de Freud possibilitaven la formulació d’una pràctica política per a transformar les mentalitats i la realitat social. Herbert Marcuse (Berlin, 1898-1979), jueu alemany de formació i nordamericà d’adopció, fou un filòsof i sociòleg que influï fortament en els moviments contestaris de la joventut americana i europea de la immediata postguerra aplega en aqueix volum dues conferències: sobre la teoria dels instints i la llibertat, i sobre la idea de progrés a la llum de la psicoanàlisi.

La traducció al català és a càrrec del filòsof d’ascendència catalana Ulises Moulines (Caracas, 1946), -conegut a Catalunya per la seva obra “Manifest nacionalista (o fins i tot separatista, si volen)”, editat per La Campana el 2002. La interrelació entre pensament polític, (marxista especialment)  i política no és objecte de reflexió preferit entre la intel·lectualitat catalana, només Xavier Rubert de Ventós i Josep Ramoneda hi fan referència habitualment en les seves anàlisis.  Malgrat els anys transcorreguts des de la seva aparició continua essent una relectura enriquidora que predisposa a la reflexió en èpoques de crisi com les que vivim.