Jaume Renyer

“Avisos i instruccions per lo principiant cuiner compost per un home d’ara”, autor anònim, Edicions del Centre de Lectura, Reus, 1999.

Aqueix receptari de cuina tradicional catalana data del 1831, d’autor anònim, és una de les joies de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus. Es tracta d’un manual per a aprenents de cuiner que havia restat inèdit fins que Ramon Amigó (1925-2011, eminent onomatòleg català) va decidir publicar-lo, tot respectant-ne la redacció original com assenyala ell mateix a la introducció. L’obra compta també amb un pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, insubstancial, fet a desgana sembla, que res aporta a les qualitats intrínseques del llibre.

La riquesa de la variant dialectal catalano-occidental que el mestre de cuiners empra en la seva didàctica és un dels encants del text, a banda dels castellanismes i algun gal·licisme que duu incrustats. Les receptes són consistents, aptes per a la vida que menaven els nostres avantpassats, amb ingredients provinents del corral domèstic i la cacera, explicades amorosament amb molts diminutius habituals en la parla valenciana, d’on potser era originari el mestre. El fet que la recepta númeo 26, a la pàgina 64, sigui la dels “pollastres de la batalla d’Almansa”-una referència històrica pròpia dels valencians- permet sostenir aqueixa hipòtesi.

Aqueix receptari és coetàni d’un altre, també anònim, publicat per fascicles a Barcelona sota el títol genèric de “La cuinera catalana“. Ambdós textos aporten no solsament abundant informació sobre les formes de vida del nostre poble dos-cents anys enrere, sinó especialment acrediten la riquesa i la varietat de la cuina tradicional catalana ara que intenta projectar-se internacionalment com a un dels referents de la nostra identitat col·lectiva.