Jaume Renyer

¨Ma guerre d’Espagne. Brigades internationales, la fin d’un mythe¨, Sygmunt Stein, Éditions du Seuil, París, 2012.

Aqueix llibre relata l’experiència del seu autor, un jueu polonès fervorosament comunista que decideix enrolar-se a les brigades internacionals que els partits comunistes -fonamentalment- organitzen per intervenir a la guerra provocada per l’alçament de l’exèrcit contra la República espanyola. Stein descriu la seva evolució ideològica des del dogmatisme marxista-leninista que molts jueus adoptaren creient que amb l’assoliment de la societat socialista s’acabaria també la discriminació que patien com a poble. Descriu l’animadversió contra el moviment sionista que impregnava els jueus bolxevics i com veu esberlar-se la seva confiança cega en Stalin arran dels processos contra Kamanev, Zinoviev i altres revolucionaris liquidats a les purgues del PCUS.

Arribat a Albacete, la seu del comandament de les brigades internacionals, és testimoni -des de dins de l’aparell d’agents del Komintern que controlen aqueixes unitats militars- de com s’organitza la purga de dissidents ideològics. Sota la direcció d’Andreu Martí (André Marty, un nord-català dirigent del Partit Comunista Francès) els agents estalinistes assassinen més de cinc-cents brigadistes en judicis sumaríssims al front o en els centres de detenció de la rereguarda. Stein oculta la seva decepció i tota crítica política per evitar la seva liquidació fins al final de la guerra. I no fou fins passada la Segona Guerra Mundial que publicà els seus articles denunciant la manipulació estalinista de les brigades internacionals a una revista escrita en llengua jiddisch editada a Nova York als anys cinquanta. No ha estat fins enguany que la seva filla els ha recuperat i traduït al francès.

Post Scriptum, 1 de setembre del 2022.

Vilaweb va publicar el 9 de febrer del 2014 una ressenya sobre l’aparició en català d’aqueix llibre: ‘Brigades internacionals. La fi d’un mite’. Edicions de 1984 publica aquest volun de Sygmunt Stein, on mostra que darrere l’aventura heroica de milers de voluntaris vinguts d’arreu del món, s’hi amaga una altra veritat, desconcertant i dolorosa, que revela aquest testimoniatge salvat de l’oblit.

El 12 de febrer arriba a les llibreries ‘Brigades internacionals. La fi d’un mite’, de Sygmunt Stein, publicat per Edicions de 1984. Us n’oferim un fragment (pdf). Segons que explica l’editor, Josep Cots: ‘Les Brigades Internacionals han estat magnificades per la seva heroïcitat, però crec que ja és hora que es diferenciï entre els combatents voluntaris de les Brigades Internacionals i la seva direcció. El llibre no posa pas en dubte aquesta heroïcitat, ans al contrari, el testimoni de Sygmunt Stein ens obre els ulls i l’enteniment, per a qui no estigui sectàriament ofuscat, sobre el fet inapel·lable que la intervenció directa de Stalin a través dels seus agents i dels partits comunistes de la península va ser l’element més determinant d’aquesta derrota…’

Explica el llibre: ‘Sygmunt Stein, militant comunista jueu a Txecoslovàquia, trasbalsat pels processos de Moscou, que fan trontollar la seva fe revolucionària, va a Espanya a buscar l’espurna que revifi els seus ideals. Ara bé, un cop arribat a Albacete, centre de les Brigades Internacionals, el nomenen comissari de propaganda cultural, i aquest càrrec li permet descobrir, dia rere dia, la magnitud de l’enganyifa estalinista. Ben aviat, s’adona de la realitat: «La Rússia soviètica temia l’existència d’una república democràtica victoriosa a l’Europa occidental, i per això sabotejava el duel sagnant entre les forces democràtiques i el feixisme». Tot el que creia combatre en el franquisme, començant per l’antisemitisme, ho troba al seu propi camp. La decepció és proporcional a l’esperança que l’havia empès a anar a Espanya: immensa. Després, destinat a la companyia jueva Botwin, l’envien al front com a carn de canó.

De les execucions arbitràries d’André Marty, «el Carnisser d’Albacete», als banquets disbauxats dels comissaris polítics, passant per les mentides assassines de la propaganda soviètica, Sygmunt Stein denuncia virulentament, en el seu llibre, escrit en jiddisch durant els anys 1950, i no traduït al francès fins al 2012, la llegenda daurada de les Brigades Internacionals.’

Josep Cot defesa l’edició del volum i la seva importància: ‘La derrota republicana, de la qual enguany fa 75 anys, ha estat a bastament analitzada per estudiosos com també a nivell popular. Una de les causes s’atribueix al desori i la divisió del camp republicà, però no sé fins a quin punt s’ha analitzat la intervenció de la Unió Soviètica com a l’element determinant d’aquest desori. I aquest llibre n’és un testimoni important.’

Continua l’editor:’Les Brigades Internacionals han estat magnificades per la seva heroïcitat, però crec que ja és hora que es diferenciï entre els combatents voluntaris de les Brigades Internacionals i la seva direcció. El llibre no posa pas en dubte aquesta heroïcitat, ans al contrari, el testimoni de Sygmunt Stein ens obre els ulls i l’enteniment, per a qui no estigui sectàriament ofuscat, sobre el fet inapel·lable que la intervenció directa de Stalin a través dels seus agents i dels partits comunistes de la península va ser l’element més determinant d’aquesta derrota, i degut a un fet tan senzill com letal: ens adonem pel que llegim que el principal enemic del poble mobilitzat en armes era el que operava com una peça essencial del seu cor i es presentava com el seu únic aliat.’

Nascut el 1899, Sygmunt Stein va passar la joventut al poble de Dobromil, prop de Lemberg, l’actual Lvov. Adolescent autodidacte, es va adherir a les idees socialistes i a la Unió General dels Treballadors Jueus de Lituània, Polònia i Rússia, i, més tard, al partit comunista. Militant professional, membre de la Komintern i de les Brigades Internacionals, es rebel·la i abandona el món del comunisme l’any 1938, decebut i contrari a l’actuació de la direcció política i militar de les Brigades Internacionals. Mor a París al març de 1968. Sygmunt Stein parlava jiddisch, hebreu, una variant de l’arameu, polonès, ucraïnès, alemany i espanyol.”