Serge LatoucheTres i quatreSobre decreixement s’està parlant molt últimament (bé, és un dir, ja m’enteneu), s’editen llibres, es publiquen articles i es veuen vídeos a internet. Però, què és exactament? Bé, després de llegir aquest xicotet llibre us puc assegurar que m’ha quedat prou clar. Però, no tractaré d’explicar-ho ara. El que faré serà recomanar
Darrerament he descobert una cosa que, llegint el llibre de Ray Bradbury El zen en el arte de escribir vaig pensar que era una llàstima no poder-ne gaudir a casa nostra. Efectivament, parle de les revistes literàries. I quan dic revista, vull dir de fet un recull de relats breus que formalment s’assembla més a
Dos dels llibres que més m’han impressionat, La màs esquerra de la foscor (editat en català) i Los desposeídos són obra de la senyora Ursula K. LeGuin així que no sé com és que he tardat tant en llegir aquest El nombre del mundo és bosque. Aquest últim és una novel·la curta, quasi un conte
Sí, amics, ho sent pels encarregats de màrketing de Teleafonica i Apple però, han dit als informatius que hi havia una cua de vora 400 persones per comprar el famós gadget. A més d’hordes de periodistes, és clar. En canvi, el senyor George R. R. Martin, autor de la novel·la riu Canción de Hielo y
Avui, dia del llibre, he pensat en recomanar-vos l’últim llibre que he llegit en català: Cròniques de la veritat oculta, del senyor Pere Calders. Us estalviaré el comentari literari, doncs el llibre és ben conegut, tot un clàssic que potser us han fet llegir de joves estudiants. Això si sou catalans, si sou valencians com
Dec ser l’últim friqui en llegir aquesta obra del senyor George R.R. Martin. Concretament acabe de llegir el primer llibre, amb el qual evidentment no acaba la cosa, ni de bon troç. Paciència, ja se sap, l’hivern s’acosta. En fi, la qüestió és que m’ha semblat francament bo. I això que jo no soc gens