Sant Tornem-hi
7 de gener de 2008
0 comentaris
Ja hi tornem a ser a CURRAR a veure si sabem patir menys treballar amb més calma i fer bona cara i que no faltin cafès i xerrades en bona companyia
Ja hi tornem a ser a CURRAR a veure si sabem patir menys treballar amb més calma i fer bona cara i que no faltin cafès i xerrades en bona companyia
A falta d’altres vam tenir aquests il·lustres oïents em vaig enrecordar del Itxi!
Encara tinc el cap a 3/4 de 15 la son disbauxada i la feina s’autocrea i es recrea
Fa no res q es van acabar les vacancesi ja semblaque siguin una altra vidai tantes cosesper fer,organitzar,acabar,que NO HI HA TEMPS
Diumenge vam trobar granotes on buscàvem cocodrils. Dilluns i dimarts vaig sentir tot de granotes postmodernes i intel·lectuals cantant sobre l’herència, l’hospitalitat, i la cultura. No sé si vull apendre a cantar com les granotes.
L’Anna ja s’ha fet seu el blog. La vida laboral de vegades ofereix regals personals com l’Anna. Me n’alegro que ara sigueu més qui la pogueu conèixer
Les feines, els projectes, les coses laborals, comencem amb il·lusió i massa vegades deixen de ser engrescadores i guanyen en surrealisme TANT que es pot convertir en un al·licient. I de vegades, a més, gaudeixes de bones vistes.
La laboralitat em va portar ahir a una escola de la part alta de Barcelona, un lloc estrany, per mi, pels qui hi treballen i estudien segur que no. Tant gran! Amb palmeres! Amb gegants! Tanta gent! Més que una escola un poble. Tant diferent de la imatge que tinc d’una escola.