En tren
amunt i avallfàcil, còmode, sostenible l’aventura d’anar en trenha de ser un plaer no un drama d’incert horari
amunt i avallfàcil, còmode, sostenible l’aventura d’anar en trenha de ser un plaer no un drama d’incert horari
s’ha acabat“la cosa” laboralque em teniamés que absorbidasuccionadaa un universde detalls sense fique començaven una vegada i una altrai una altrai una altra… fetapassadasobreviscuda
a la ciutatcosta trobar els senyals que ens avisen que la primavera s’apropa m’enyorode trobar els arbres floritsa les escales del campus de Mundet
Avui necessitoescapar-meon sigui!!!!!!!!! Aquest hotel a les Fiji em semblen una bona idea
No em puc imaginatcom seria la meva feinasense un ordinadorinterneti l’e-mail
Enlloc de teletreballartendeixo al bibliotreball cada biblioteca té el seu propi encant i el seu propi ritme a la universitat hi ha biblioteques històriques i biblioteques funcionals les onades d’ocupació les marquen els exàmensles fotocòpies i els apunts competeixen en espaiamb els portàtils les biblioteques públiquestenen ritmes diàrisals matins hi ha més gent grana la
Una bona ombraés el millor remeiper la calorada passadaque no païdala primera onada d’estrès laboralprèvia a les vacancetes només em queda esperarque la propera onadano creixi més del compte
Necessito submergir-meen un mard’aigua clara netafresca i fugirde la xafogorde les urgènciesde les exigènciesi els neguits tot sempre és per ahir
La feinaem fa anar amunt i avall normalmentté gràciaperòels dies de plujaés un pal no sési passaa totes les feinesperò en el meu món laboralcada dia ens reunim mésens atabalem mésper “quadrar” agendesi cada vegada hi ha menys tempsper fer la feina real
Gaire bé a tocarperòencara faltai per poc que faltisemble que faltimés que mai quantes ganes de vacances!!!!
Els camins laboralsm’han dutfins les curiosesterres maltesesMediterrània 100%pedres fetesde trocets de mar l’aiguai el vent es mengen la pedra per tornar-la al mar
Una vegada méscomença a tocaranar pensanten reinventar-me sense pressesni agobiosni existencialismes a veureón anem a pararaquesta vegada