La nena juga amb una amiga. Cadascuna amb la seva llibreta, han d’apuntar un personatge famós, una ciutat i un menjar que comencin per la lletra que han triat prèviament. La qüestió del personatge segueix camins previsibles: –Personatge, Messi; ciutat, Mataró; menjar, maduixa. –Personatge, Puyol; ciutat, París; menjar, pa. De sobte em sembla sentir: –Personatge, Jacint
Últimament, al cotxe la nena s’entesta a jugar a fer-me endevinar persones, animals o coses. El joc sembla banal però sovint dóna lloc a preguntes complicades. Per exemple: –És una persona? –pregunto. –Sí. –És parenta? (CONTINUA) –Mmm… no ho sé. –Ja comencem! Si no em saps respondre les preguntes, no podem jugar! –És que sóc jo. Jo
Molts jocs infantils són una simple imitació del que els nens veuen fer als adults. Quan les criatures s’estaven a casa fins als quatre anys, jugaven a fer de mare. Ara que als quatre mesos ja comencen la vida escolar, juguen a fer de mestra. La meva filla hi ha jugat molt, a fer de mestra,
Quan una ganàpia de nou anys et pregunta si els camells pugen fins a casa o s’esperen a la porteria, o com s’ho fan els reis per a entrar a casa si no tenen les claus, ha arribat l’hora de fer el cor fort i explicar-li el què hi ha. Ho vam fer amb
El 19 de juny, quan surt de l’escola, tothom la felicita perquè s’ha acabat el curs. -Apa, fresca, que ja estàs de vacances! (la dependenta de la fleca, el veí, la cangur…). Ve el pont de Sant Joan i tot va de primera. L’endemà de Sant Joan pregunta per què la fem llevar
Sembla que la criatura ha sortit metòdica, perquè l’altre dia va aparèixer aquest planning penjat a la paret del lavabo. I el compleix amb disciplina espartana. (cliqueu l’arxiu d’aquí sota)
Aquest final de setmana hem anat a París (“només” a París, sense Euro Disney). Per a la meva filla, un dels moments més esperats era el control policial de l’aeroport. L’impressiona que uns homes vigilin que ningú no dugui pistoles o bombes (a la seva edat, encara considera que els policies –i els pares- som al
Tenir només un fill té l’inconvenient que no pot jugar amb els germans, o sigui que ho ha de fer amb els progenitors. Ahir la nena va pronunciar la paraula que la dona i jo més temem: “Monopoly”. Fer una partida de l’oca, o fins i tot del parxís, és passador. En un quart enllesteixes.
Diumenge duc la nena al zoo. No ha canviat gaire des que m’hi duien a mi: on abans la canalla feia un tomb dalt d’un ruc, ara el fa dalt d’un poni. Potser hi ha més espais interiors, d’aquests on les bèsties s’estan en unes cambres que pots observar rere un vidre. Inevitable d’evocar amb la nena l’episodi
L’altre dia vam obrir una ampolla de Bordeus que feia temps que corria per casa. No som experts en vi però, com que l’ampolla tenia alguna importància, la dona i jo vam mirar de fer-li els honors intentant descriure els aromes que desprenia. Amb el nas enganxat a la copa, anàvem dient: -Podria ser pa
Els diumenges al matí, llegeixo una estona. La meva filla, de set anys, ha après que quan llegeixo no m’agrada que em destorbi i, últimament, opta per seure al meu costat i llegir també un llibre. Però la cosa no funciona, perquè a cada punt em pregunta què vol dir alguna paraula, i així m’és
El tòpic que diu que el més complicat per als pares és explicar als fills els intríngulis de la cosa sexual. No pas per a tots els pares. (CONTINUA…) Viatjar en avió amb una criatura no té res de senzill. Si has d’anar més enllà de la ratlla de l’Estat, la nena ha de tenir