Les campanyes electorals obliden que als catalans ens molesta la supèrbia; que aquí està mal vist proclamar que ets el millor i que tots els altres són uns dropos. Com diu la meva filla, “si jo em presentés a les eleccions, no em votaria. És trampa!”
A la TV fan futbol mentre a casa tornem a tenir el drama d’una sessió de treure polls. La nena, a la que veu que sa mare pren l’instrument de tortura (una pinta metàl·lica molt fina), comença a cridar i a amagar-se pels racons com un pollastre per Nadal. –Que et penses que m’agrada, treure polls?
La canalla té poques defenses davant la publicitat i demana que la duguis a veure la pel·lícula més ximple, que li compris la joguina més absurda (i cara), etc.. El problema és que adoptar davant d’això una actitud massa purista genera frustració en els fills i encara els fa créixer el desig consumista. Convertir la teva filla en
Vaig amb la meva filla a un concert de la coral de la dona. Com que el programa és exigent, em sobta comprovar que la nena no està avorrida sinó atenta i concentrada. -T’agrada? -li pregunto entre dues cançons. -Sí -respon decidida-. Per cert, són quaranta vuit: trenta-una dones i disset homes.
Ajudant la meva filla a fer deures d’estiu constato que, actualment, fins els problemes de matemàtica són ecologistes. Per exemple: “La família Coll, de cada cinc ampolles que fa servir, en recicla quatre. Si en una setmana fa servir vint ampolles, quantes en recicla? -No ho entenc- diu la nena. -A veure: si de cada
Quan la nena era més petita, un dia un amic li va portar un llibre d’aquests per a la canalla, amb poc text i molta il·lustració. –Dius que l’has escrit tu? –demana la criatura. –Sí –respon l’amic, cofoi. –Quina bona lletra!
Tot sopant, parlem de la universitat i la nena s’interessa pel nivell acadèmic familiar. L’oncle Tomàs és mestre; la tia Berta, biòloga, etc. –I l’avi Pere? –L’avi és llicenciat en Dret però mai no ha fet d’advocat. –Es pot?!?
Potser la nena sortirà retratista. L’essència, la capta. (vid. “arxiu” adjunt)
Tot anant a beneir la palma, la nena comenta que el que li va agradar més l’any passat va ser cantar l’Oh Susanna. No l’entenc fins que ens hi acostem i sento que la multitud entona l’hosanna.
Ve a sopar una amiga nostra que és germana d’un mestre de l’escola. Quan marxa, comento a la nena: –Oi que s’assembla al seu germà? –Sí, sobretot la cara.
Conviure amb una criatura de sis o set anys és un estímul constant per al cervell, una sorpresa permanent, perquè el nen ja parla correctament però encara raona amb una lògica singular. És clar, van creixent i les sortides inesperades es fan menys freqüents. Ja ho vaig dir: ara que la meva filla ja
(Quaranta-set. No hem de témer inundacions.)
Sentim a la ràdio que avui s’estrena l’enllumenat de Nadal i, havent sopat, la nena es posa l’abric sobre el pijama i baixem un moment al carrer. La Diagonal fa efecte: damunt dels nostres caps, un deixant de llums multicolors s’estén fins on arriba la vista. –Té molta feina, el senyor que els encén, oi?
L’11 de setembre portem un ram de flors al petit monument a Carrasco i Formiguera de Sant Pol. El ram és de confecció casolana, amb flors seques que anem a collir al bosc. Un any, quan arreglàvem el ram a la cuina, buscàvem una cinta per a fer-hi un llaç i la nena va córrer
La meva filla encara té aquella edat en què no agrada separar-se dels pares. Aquest dia, a la platja, la dona i jo volíem fer un bordo en patí de vela. Vam dir a la nena que sortíem un moment i la vam deixar amb la tia i les cosines. Quan vam tornar, ens esperava al