ROCKVIU

Fotos i cròniques del món del rock, per Xavier Mercadé (Totes les imatges són © Xavier Mercadé / rockviu@yahoo.es)

Arxiu de la categoria: Jump

Tornant al primitiviste

Soulfly, sala Apolo (Barcelona) 17 de febrer de 2009

Retorn al primitivisme, brutalitat, soroll, guitarres distorsionades, doble bombo, arrels sagnants, tribalisme, morts pel napalm, descàrregues sense treva i amb la directa posada, hardcore i trash en la desmesura justa, energia, intensitat, sang, suor i llàgrimes…

Una reflexió i el set list
Si, possiblement avui em sento com si m’haguésin donat una pallissa i encara em xiulen les orelles, potser no sigui aquest el millor mètode terapèutic, però us puc ben assegurar que em sento amb les piles recarregades. Com necessitava llençar-me de cap a un concert com el d’ahir de Soulfly!

(Evidentment parlo des de la comoditat que va suposar poder veure tot el bolo des d’un lateral del backstage. Si hagués estat a la piscina de cossos humans que era ahir a la pista de l’Apolo segurament no hagués durat ni mitja dotzena de cançons.)

Publicat dins de Jump | Deixa un comentari

Def Con Dos: la culpa de tot la te la Yoko Ono

Def Con Dos, sala Zeleste (Barcelona), 24 d’octubre de 1991

Força curiós aquest concert dels Def Con Dos a Barna. Acavaben de treure el seu primer disc (“Primer asalto”) i la culpa de tot la tenia la Yoko Ono, però als hiphoperos no els hi feia cap gràcia un grup que utilitzés el seu llenguatge per buscar brega, tenir un discurs polític i deixar les coses ben clares.

(Bé, era un grup que no tenia gaires amics: en Loquillo es va presentar a camerinos envoltat de Centuriones per advertir-los que no es  passessin més amb ell, un blanc habitual en les seves declaracions.)

… / …


Doncs, el que deiem, a algú se li va
ocòrrer que serien uns bons teloners pels De La Soul i allà els van
posar. La situació era psicodèlica: el grup buscant la provocació des
de l’escenari amb bats de bèiscol i els hiphoperus —tots, absolutament
tots— girats d’esquenes a l’escenari i xiulant al grup. Resultat? des de aquell dia i durant una temporada  vaig ser fan de Def Con Dos.

Publicat dins de Jump | Deixa un comentari

TOTHOM A L?ENDERROCKADA 2009

Lax’n’Busto, Premis Enderrock 2004-sala Bikini (Barcelona), 6 de maig de 2004

Ho sento molt, moltíssim, en el fons de l’ànima, però avui per primer cop a la vida no podré estar present als Premis Enderrock. Eps!,  que això no serveixi d’excusa a -absolutament- ningú per faltar-hi. Vull que allà hi estigueu TOTS, absolutament tots… És la gran festa de la música catalana, una cosa així només passa un cop a l’any.

I agafeu una bona xufla a la meva salut!

Què hi ha?

(tallat i enganxat d’enderrock.cat)

Avui a les 20.30h. quinzena edició dels Premis Enderrock

Ha arribat la gran nit de la música en català; avui a les 20.30h. s’obriran les portes de la Sala Bikini per començar, un any més, la gala dels Premis Enderrock. L’escriptor i enigmista Màrius Serra serà l’encarregat d’anar conduïnt una nit carregada de premis i música; la retornada banda de ié-ié català Angelina i els Moderns seran els encarregats d’escalfar l’ambient d’una nit que continuarà amb les actuacions de Pep Sala i Mònica Green, els exitosos Manel, l’empordanès Miquel Abras, les cançons de Roger Mas i Òscar Briz i el fi de festa més ballable d’El Belda i el Conjunt Badabadoc.
A més de la música, pujaran damunt l’escenari de Bikini a recollir premi els guardonats amb la votació popular en les seccions de pop-rock (Miquel Abras, Lax’n’Busto i Gossos), cançó d’autor (Pau Alabajos i Albert Fibla), folk i noves músiques (Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i Roger Mas) i jazz (Perico Sambeat, Santiago Auserón & Original Jazz Orquestra del Taller de Músics i Martí Serra). També recolliran el seu guardó els artistes que, per votació popular, han estat vencedors d’altres categories; millor grup català en altres llengües (Albert Pla), grup revelació (Manel), millor disseny de portada (Lax’n’Busto), millor web (www.terapiadeshock.com), millor sala de concerts per La Mirona (Salt) i millor videoclip: “L’art de la guerra” (Eina). Finalment, serà el torn dels premiats per la crítica; el millor disc de l’any i millor disc de folk: Roger Mas, el millor disc de pop-rock: Manel, el millor disc de cançó d’autor: Òscar Briz i el millor disc català en altres llengües: The New Raemon.

Publicat dins de Jump | Deixa un comentari

Milions de policies morts

M.D.C., sala KGB (Barcelona), 10 de setembre de 1990

Els M.D.C. deixaven obertes totes les possibilitats al significat de les sigles del seu nom. Tant podia significar Multi Death Corporation com Millions Death Cops… a mi sempre em va crida més l’atenció més aquesta darrera proposta.

Publicat dins de Jump | Deixa un comentari