M’ha agafat per sorpresa, allunyat com estic, des de fa anys, dels cenacles i xarxes polítiques, la mort de Jordi Solé. A banda de l’alzhèimer, el dirigent comunista patia, des dels anys 90, problemes de salut que havien limitat prou la seva activitat pública. Amb un cervell tan privilegiat, tan potent com el seu, que
Tinc 46 anys. Vaig néixer a Bucarest (Romania). Tinc nacionalitat hongaresa, francesa i espanyola. Sóc periodista, cineasta i escriptor. Sóc d’esquerres i ateu. Practico un reporterisme i uns esports extrems (…) Parlem d’Albert Solé, fill d’en Jordi Solé Tura. Al qual li ha dedicat un magnífic documental i un llibre. I que ahir va ser
No atura, no senyora, la polèmica entorn del documental sobre l’antic dirigent comunista. Greu em sap, l’apunt de l’Enric Borràs, amb comentaris verinosos, d’un gran i poc recomanable sectarisme (…) Davant de tot plegat, voldria efectuar-ne les puntualitzacions següents: 1.- En Jordi SoléTura ha tingut una trajectòria en defensa de la democràcia i l’autogovern
(…) ¿Com plantejar el fet que el teu pare, en Jordi Solé-Tura té la malaltia d’Alzheimer i es troba immers en un indeturable procés de despersonalització?. Una primera possibilitat és centrar el film en la malaltia i la seva evolució. Recuperar la vida del pare, la seva història, n’és la segona. L’Albert,
M’ha colpit, molt i molt (…), la notícia sobre el fet que en Jordi Solé Tura pateix la malaltia d’Alzheimer. Sabia, de fa temps, que tenia alguna mena de mal. Recentment vaig parlar-ho amb en Jordi Borja. Com a militant comunista des de les acaballes dels anys 70 i part dels 80, vaig