Pere Meroño

(…)

¿Com plantejar el fet que el teu pare, en Jordi Solé-Tura té la malaltia d’Alzheimer i es troba immers en un indeturable procés de despersonalització?.

Una primera possibilitat és centrar el film en la malaltia i la seva evolució.

Recuperar la vida del pare, la seva història, n’és la segona.

L’Albert, el fill del primer matrimoni entre l’històric dirigent comunista i la seva primera dona, tria la segona tot reflectint, també, de forma esparsa i telegràfica, aspectes de la primera.

Els orígens socials d’un flequer de poble, Mollet del Vallès, nat el 1930. De com estudia el batxillerat en un sol curs. I cursa estudis universitaris de Dret, tot essent professor adjunt en la càtedra d’en Manuel Jiménez de Parga. El seu ingrés al partit dels comunistes catalans. La fundació de la primera cèl·lula universitària i la d’intel·lectuals, sota la forta personalitat i impuls d’en Manuel Sacristán. La detenció i empresonament. L’exili. L’estada a Romania on fou locutor i redactor de l’emissora del PCE Radio Pirenaica. L’expulsió del PSUC per no obeir l’ordre de mantenir-se a París i retornar a Catalunya. La creació de la revista i del partit Bandera Roja. El seu reingrés al PSUC i al PCE, per part del gruix de la militància d’aquest partit ultraesquerrà. La legalitat. El seu nomenament com a ponent comunista de la Constitució espanyola… L’inici de la malaltia fa 7 anys.

Santiago Carrillo, secretari general del Partit Comunista d’Espanya; Manuel Fraga, Miquel Nuñez, dirigent del PSUC i empresonat 18 anys; Jorge Semprún, dirigent del PCE expulsat i exministre de Cultura socialista amb Felipe González, magnífic escriptor… francès; Nolasc Acarín, neuròleg que porta aquest cas i que també n’assessorà la Montserrat Roig; la primera dona d’en Solé; la segona dona; Jordi Borja, alt dirigent del PSUC i de Bandera Roja, i urbanista; Jordi Pujol, Montserrat Tura, consellera i neboda…

El fill conversa amb tots i cadascun d’aquests i d’altres interlocutors, bo i configurant un mosaic fet de peces i pedaços que donen molta llum sobre l’apassionant vida d’aquest polític, professor, intel·lectual, traductor, de gran formació autodidacta… un dels màxims exponents de l’ala moderada del PSUC.

El director fa un retrat complet del personatge, sense deixar de mostrar la seva visió crítica sobre una militància comunista tan absorbent, els problemes familiars que se’n deriven, la separació de la primera dona i mare, i altres aspectes i demanant-se, al final de tot, si tants sacrificis varen pagar la pena.

El film no abusa pas de l’aspecte sentimental per bé que hi ha moments de gran intensitat: quan en Solé sent la Internacional en un disc i tracta de cantar-ne alguna estrofa; quan no recorda el nom de la segona esposa –amb la que es parella des de fa prop de quaranta anys-; quan se sorprèn del fet que li diguin que va estar empresonat; quan el neuròleg explica a la família que el dirigent del PSUC és a pic de perdre totalment la seva identitat; l’infart cerebral de la mare del director i dona del líder i el seu principi de recuperació; i la imatge dramàtica, corprenedora, quan al parc del laberint d’Horta, a Barcelona, en Solé i la neta s’empaiten i la nena li demana: “Jordi, Jordi, on ets?

Una pel·lícula ben interessant, bella, sensible, d’un director amb diferents treballs cinematogràfics i que, sincerament, té molta traça.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!