EL PERIODICO 27 d’agost de 2008. Cartes al director. Quina classe de cultura volem a Nou Barris? Adela Pasarín Llácer. Sóc de Nou Barris de tota la vida, ja ho eren els meus rebesavis. Avui dia tot sembla diferent, però no ho és tant. Recordo l’arribada d’immigrants espanyols dels anys 60 del segle passat. Els
A la caixa 818 de la secció Polític-Social (Barcelona), del Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, és troba aquesta document. És una carta de la Joventut Republicana de Bardens (Pla d’Urgell) a la Seu Nacional d’Esquerra del 27 de maig de 1936. A la carta comuniquen el seu representant al 3r Congrès Nacional
A la caixa 1441 de la secció Polític-Social (Barcelona), del Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, és troba aquesta document. És un imprés que la Seu Nacional d’Esquerra feu arribar l’any 1934 als diferents Casals d’Esquerra del País, per tal de conèixer les dades més importants. Gestionar una organització tant gran amb els
Fa uns dies vaig fer una entrada al meu bloc amb aquest mateix títol (veure aquí). L’entrada feia referència a una carta del 22 de maig de 1936 que les Joventuts d’Esquerra de Figaró feren arribar a la Seu Nacional d’Esquerra indicant qui enviaven de representant al Congrés Nacional. Ara sabem més. Vaig fer arribar
A la caixa 1441 de la secció Político-Social (Barcelona), del Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, és troba aquesta carta. És una nota dirigida el 22 de maig de 1936 per part de la Joventut d’Esquerra Republicana de FIGARÓ (Vallés Oriental), al Secretariat Nacional d’Esquerra. A la carta diu: Secretaria d’Esquerra RepublicanaBarcelona Joventut
Esquerra Republicana de Catalunya es funda el març de 1931 a Barcelona. Llavors Nou Barris no existia. El territori que ara compren el Districte formava part pràcticament en la seva totalitat de les afores de Sant Andreu. A Nou Barris trobem durant la segona República el Casal Català Republicà de Les Roquetes i el Centre
L’octubre de 2002 em trobava per primera vegada a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. Sortia d’hora de la pensió on m’allotjava i m’arribava caminant, sovint sota la pluja, tot vorejant la Catedral. Salamanca es una ciutat molt bonica, però jo no havia anat a fer turisme si no a buscar informació de