Miquel Roman

Jordi Coll (regidor-portaveu d’ERC a Figaró) m’indica que el signant és Antoni Rovira. El referent mes proper i probable es Tomàs Rovira que fou alcalde de Figaró i que va fundà les joventuts d’ERC a Figaró. Quan a "Antoni", han preguntat als fills de Tomàs Rovira, i no recorden de moment, a cap Antoni dins la família propera, però continuen investigant.

Jordi Coll m’adjunta un fragment del del llibre "Alcaldes del Vallès Oriental des del 1901 fins ara":

ROVIRA I CULLELL, TOMÀS (Aiguafreda, 1906 – Figaró, 1974)
Alcalde de FIGARÓ-MONTMANY: 23-07-1936 – 26-06-1938

Ebenista i fabricant. S’inicià fent d’aprenent de fuster a can Rocafort de la Garriga i amb vint anys començà a treballar d’ebenista a can Ciurans, a la mateixa localitat, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Simpatitzant d’ERC, va ser un dels fundadors del centre Joventut d’ERC, constituït a Figaró el 7 d’octubre de 1931. L’any 1933 va assistir als funerals del president Macià i en les eleccions municipals del 18 de gener de 1934 formà part de la candidatura d’ERC a Figaró. El 23 de juliol de 1936, com a president del comitè revolucionari local, començà a exercir el càrrec d’alcalde de Figaró i el 15 d’octubre fou elegit definitivament per al càrrec pels partits polítics i organitzacions sindicals presents a l’Ajuntament. Durant el seu mandat es van clausurar els cementiris de Montmany i Vallcàrquera per tal d’enterrar els difunts al nou cementiri construït durant la Segona República. Es creà una regidoria d’agricultura per organitzar el conreu de les terres que aleshores estaven improductives sota l’amenaça d’expropiació, i una regidoria de família per ajudar els refugiats. Més tard es creà la Creu Roja de Figaró per ajudar el gran nombre de refugiats que arribaven de Lleida i de l’Aragó. El 14 d’abril de 1937 posà en circulació bitllets de Figaró d’una pesseta i de 50 cèntims. El 14 d’octubre creà i presidí la Junta Municipal Agrària, que reunia els pagesos del poble i membres d’UGT, CNT, ERC, Unió de Rabassaires i el Sindicat Agrícola. Va continuar en el càrrec fins al 26 de juny de 1938, quan fou cridat a files. Va participar en la batalla de l’Ebre i va ser ferit a la cama per un obús a la serra de Cavalls, motiu pel qual va ser traslladat a l’Hospital de Sant Pau, on el van operar. En acabar la guerra fou detingut i empresonat a la presó Model i condemnat a mort. Quatre mesos més tard se li commutà la pena de mort per cadena perpètua, però gràcies a les gestions de la família el 18 de març de 1941 se li condonà la pena. Des d’aquell moment abandonà tota activitat política i es dedicà exclusivament a la seva feina. Tornà a treballar a can Ciurans fins al 1946, en què entrà a treballar a can Cingla, també a la Garriga. Tres anys més tard, juntament amb el seu fill Rafel, crearen a Figaró el taller Mobles Rovira. Quan els quedà petit es traslladaren a la Garriga i establiren el taller a can Noguera (1956), i més tard construïren una fàbrica de mobles.

Si algú en sap quelcom més l’hi prego que m’ho faci arribar.