Miquel Roman

L’octubre de 2002 em trobava per primera vegada a l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca. Sortia d’hora de la pensió on m’allotjava i m’arribava caminant, sovint sota la pluja, tot vorejant la Catedral. Salamanca es una ciutat molt bonica, però jo no havia anat a fer turisme si no a buscar informació de les JERC, i de pas … a veure que trobava de Nou Barris.

El 1937 Franco creà l’Oficina de Recuperació de Documents. L’objectiu, aconseguir el fons necessaris (cartes, revistes, llistats, …) per fer una base de dades de persones fidels a la República.

Tot per dotar d’informació al aparell repressiu de la Dictadura. No van acabar la feina fins el 1958, havien fet 3 milions de fitxes d’homes i dones. El lloc escollit per fer-ho fou Salamanca, quarter general de Franco des del 1936.

El 1939 foren enviades en tren de Barcelona 130 tones de documents. Aquest i altres espolis composen el actual Arxiu de Salamanca.

Tenia a la taula la caixa d’arxivador Barcelona político-social 818. En ella, entre d’altres, una carpeta amb l’inscripció UGT. No estava entre els objectius de la meva investigació i encara em restava per consultar moltes caixes, però la vaig obrir.

En el seu interior hi havia una nota mecanografiada titulada “Grup Femení de la Prosperitat”, una relació de vuit dones del Grup, vuit dones amb les seves adreces. A sota, el segell del Centre Federal d’ERC de Prosperitat, al carrer Conveni, lletra E. No havia data, però no calia, de seguida vaig identificar el document.

El 27 de gener de 1934, Josep Dencàs, President d’Esquerra a Barcelona, es dirigí als casals de la ciutat per demanar-los la relació de les dones que havien treballat a la campanya electoral per tal de homenatjar-les. Aquella nota formava part de la resposta, enviada pel Casal de Prosperitat el 1 de febrer de 1934. Va ser el primer document de Nou Barris que vaig trobar i després en vindrien d’altres … Els sentiments, contradictoris … felicitat per la descoberta i a l’hora indignació per que podia no haver-ho trobat donat el deficient sistema d’arxiu. El normal es que no hagués obert mai aquella carpeta, per que en teoria no contenia res vinculat al meu àmbit d’estudi. Per tant el normal hagues estat no trobar el document.

Del Centre Federal d’Esquerra trobem també la composició del seu Consell Directiu el maig 1934, presidits per Josep Ortiz i Garcia, que vivia al carrer de la Florida, 35. Sabem pel mateix document que tenia el telèfon 55053. El paper de carta del Centre Federal era groc. La part superior esquerra era travessada per les quatre barres en tinta vermella i la capçalera, amb el nom i l’adreça era en tinta blava.

Aquest documents i cartes, que vaig trobar en el meu primer viatge i en un altre el 2003, a Salamanca, ens permeten acostar-nos a la realitat d’unes entitat i un Districte en moments apassionats i difícils. Les trobades omplien de mica en mica el retrat inacabat d’uns barris que tenen una historia més llarga del que es pensa. Alguns papers portaven a d’altres i ens portaven a histories personals.

Es el cas de dos cartes del Casal Republicà de les Roquetes, amb la seu al carrer Joaquim Valls número 15, també a Prosperitat del maig del 1936 i que signa com a secretari Salvador Alloza. Que vivia al carrer Casanova –ara Enric Casanovas- i que dona nom a un carrer al barri de Porta.

D’aquest veí de Prosperitat a Salamanca podem trobar el seu nomenament com a delegat de barri per part del Comissió de Foment dels Sindicats Únics de Harmonia de Palomar (Sant Andreu). També hi es el seu expedient d’expulsió del cos de correus per republicà així com els recursos que va preguntar al llarg de la seva vida. Un dels fills de Salvador Alloza viu encara al carrer Enric Casanovas i ens recorda que darrera dels diferents documents segrestats a Salamanca hi ha l’historia de persones reals, que patiren exili i repressió … i un net seu es regidor d’Esquerra a Viladecans.

També a Salamanca es troben les fitxes d’afiliat de l’Agrupació Cooperativa de Petits Hortolans (CNT). Son petites targetes grises on figura el nom del afiliat, l’extensió del hort, la barriada, la data d’ingrés, l’adreça i el sindicat al qual pertany. Entre les fitxes predominen les de Sant Andreu i les dels seus barris més limítrofes … Verdum, Roquetes, Torre Baró, i evidentment Prosperitat. Destaca molt la data d’ingrés, totes a finals de la guerra, finals del 1938 i començament del 1939. No sembla el millor moment per significar-se, però en temps de escassetat, gestionar un petit hort havia de ser una garantia de subsistència.

Trobem diverses notes del Comitè de Defensa de la Barriada de Roquetes (Verdum), al carrer Anarquia s/n i amb el número de telèfon 56529. Podria ser el nom que els anarquistes –forts al que ara es Nou Barris- donaven al carrer Rusia (Sta. Engràcia). Les signa José Cèsar. El 23 de febrer del 37 demana al Comitè de Defensa de Harmonia ajuda per una família amb fills i sense recursos. El 5 de juny demana un carnet per els menjadors popular per el fill d’una viuda veïna de la barriada. El suport als veïns que ho necessitaven era una prioritat.

Una carta del moviment llibertari de la barriada d’Harmonia del Palomar i signada i segellada, entre d’altres, per l’Ateneu Llibertari de Verdum (carrer anarquia) l’agost del 1938, evidencia el malestar de les bases anarquistes davant l’arraconament a que es veien sotmeses per la resta de forces polítiques. També denuncien la falta d’energia de la direcció anarquista per evitar-ho i per defensar al condemnat a mort José Cèsar i el malestar que això provocà al barri. Es suposa que es refereix al mateix José Cèsar que signava les cartes del Comitè de Defensa de Roquetes, però no comenta el motiu de la condemna. Aquesta carta evidencia els conflictes entre les diverses forces Antifeixistes i el malestar de la militància de base.

Els documents, cartes, carnets, … de Nou Barris a Salamanca ens permeten ampliar la nostra perspectiva sobre un moment de l’historia dels nostres barris. Però sobre tot ens obren tota una sèrie de noves preguntes. El valor de la documentació de les diferents entitats es molt important per que a diferencia dels de les administracions, de les entitats practicament no hi ha fonts equivalents a Catalunya.

A Salamanca hi ha papers de entitats del nostre Districte que no han estat venuts, donats, cedits, prestats, llogats, hipotecats, usufructuats o perduts, han estat robats. I no per el seu interès històric, si no per crear un gegantí arxiu de 3 milions de fitxes per reprimir a les persones compromeses amb la República. Davant d’això no podem restar neutrals. Hem de ser solidaris amb la reivindicació d’aquestes entitats. Perderen els papers, però sobretot perderen persones, persones que figuren en llistats, que signaren cartes, que ompliren impresos, d’aquells que tenen a Salamanca … i les perderen per defensar la nostra llibertat.

La reclamació no s’acaba, no és pot acabar, amb els papers de la Generalitat. Esquerra Nou Barris també vol que els seus document, patrimoni del nostre País, poguin ser consultats en un Arxiu català, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.