Fa uns dies que he actualitzat el meu sistema operatiu GNU/Linux Ubuntu a la nova versió 11.10. Doncs bé, el primer que crida l’atenció són les millores a l’escriptori gràfic per defecte que es va estrenar a l’anterior lliurament, anomenat Unity. I el segon que crida l’atenció és que aquest ja no és només l’escriptori
L’altre dia em queixava en aquest apunt que Xubuntu, la versió lleugera d’Ubuntu, ha deixat de ser funcional, i donava alternatives per fer anar aquest sistema amb 256Mb de RAM. Doncs bé, he pogut confirmar que la culpa no és de l’escriptori XFCE que fa servir. La darrera versió de Zenwalk, distribució lleugera basada en
Segurament haureu escoltat que amb GNU/Linux es poden reviure ordinadors vells, i és cert. Jo mateix he provat un bon grapat de distribucions al meu vell Pentium M amb 256Mb de RAM i n’he comentades algunes. Les meves necessitats bàsiques en aquest cas són la detecció de la targeta wifi i poder fer servir programes
Transformar les teves fotografies digitals en d’altres d’estil lomogràfic és ben senzill amb aquest plugin que he descobert pel GIMP (el Photoshop lliure per GNU/Linux, Windows i Mac). Com es pot veure a la imatge, el resultat fa l’efecte de pel·lícula dura i colors contrastats, com si es tractés d’una fotografia dels anys vuitanta. El
De Trisquel ja en vaig parlar fa no massa. És segurament la distribució de GNU/Linux 100% lliure que més bones crítiques està tenint i més està creixent (dins d’un ordre, és clar!). Fins i tot sembla que la Free Software Foundation està recolzant-la ara mateix per sobre de la seva gNewSense. En qualsevol cas, la darrera versió,
[Actualitzat a 17/11/2010] La gran majoria de distribucions de GNU/Linux es poden catalanitzar amb relativa facilitat per dues raons. Primer, per la gran quantitat de programari que hi ha traduït (entorns d’escriptori, aplicacions…), i segon per la facilitat per compartir que comporten les llicències lliures. Ara bé, aquesta llista inclou únicament les distribucions de GNU/Linux
Recentment he actualitzat el sistema operatiu del meu ordinador principal a la darrera versió d’Ubuntu, la coneguda distribució de GNU/Linux basada en Debian. Ho he fet mitjançant la versió en català de variant valenciana que hi ha disponible al web de Softvalencià (Softcatalà), als quals des d’aquí vull agrair la seva inestimable feina. Per mi, fer servir
Fer sistemes operatius per ordinadors vells sempre té un punt “anticapitalista” però, si a més aquest és precisament el sobrenom del coordinador d’aquesta distribució, la teoria es confirma. Tots els anys es llencen a les escombraries milions d’ordinadors que senzillament es diu que han quedat antics. Però, de fet molts d’ells funcionen perfectament i són
Fa poc us parlava de Masonux i de com anava de bé amb l’escriptori gràfic lleuger LXDE, ideal per ordinadors vells o amb pocs recursos. Doncs bé, darrerament he pogut instal·lar la versió d’una de les grans distribucions del sistema operatiu GNU/Linux al meu portàtil (Pentium M a 1,50Ghz i 256Mb de RAM) amb Linux
Dóna una certa tristesa veure com, una vegada més, Vilaweb serveix de suport publicitari per Apple, contravenint gairebé tots els seus esquemes habituals de funcionament. Parle a nivell periodístic (cosa que segurament seria discutible) però també quant a la dignitat de la nostra llengua i cultura. El flamant iPad és un dispositiu que ni està
Recentment s’ha presentat Trisquel 3.5 Awen, la darrera versió d’una distribució de GNU/Linux 100% lliure promoguda des de Galícia i que està disponible totalment (és a dir, també quant a la instal·lació, tot i que encara no el seu web) en català, a més de gallec, eusquera, español, anglès… De fet es tracta de l’altra
Llegisc a somGNU la presentació d’una iniciativa que em sembla que cal recolzar, i més si tenim en compte qui l’impulsa. De segur que molts valencians que gastem programari en català ho agrariem en el dia a dia. Jo com a mínim li pense donar ús. I també estic segur que així hi haurà qui
[Restaurat a 10/02/2012] Arxiu sonor de la xerrada en espanyol de Richard M. Stallman sobre drets d’autor en el marc de les Jornades sobre cultura oberta organitzades per l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València. A banda de fer un repàs històric del tema i d’aclarir conceptes, fa propostes molt concretes sobre gestió democràtica de
Doncs sí, amb Amarok. Ja sé que Apple, una de les companyies més restrictives amb les llibertats de l’usuari (per no parlar del seu menyspreu no ja del català sinó del multilingüisme en general) ens vol fer creure que només es pot fer anar un iPod amb iTunes però no és cert. Recentment he estat
Sí, és cert, un títol de post un pèl massa críptic pels desconeixedors de GNU/Linux. El cas és que en la meua cerca inesgotable per trobar una distribució potent, lleugera i en català pel meu vell portàtil de 256Mb de RAM (el qual gaste per feines de desgast tipus p2p) he fet una xicoteta troballa.