Avui fa vint-i-nou anys que aquest jove militant de Terra Lliure , (només en tenia dinou quan va morir), caigué abatut a trets en un enfrontament amb la policia espanyola a Barcelona. El vint-i-sis de gener és una data en la que s’acumulen les commemoracions: al 1641, durant la guerra dels Segadors, batalla de
Jaume Martínez Vendrell (Santa Coloma de Cervelló, 20 d’abril del 1915 – Barcelona, 24 de novembre del1989) fou un patriota català excepcional, per comprovar-ho només cal llegir la seva autobiografia “Una vida per Catalunya. Memòries 1939-1946” (Editorial Pòrtic, Barcelona, 1991). Joan Triadú en va redactar el pròleg reflectint una personalitat rica i coratjosa que
Roc Llop i Convalia, (Miravet, 31 de desembre del 1908 – París, 15 d’agost del 1997), fou un mestre, sindicalista llibertari i poeta que morí a l’exili. L’any vinent l’Ajuntament de Miravet, a iniciativa del batlle Antoni Borrell, organitzarà un seguit d’actes commemoratius amb motiu del centenari del seu naixement. He sabut d’aquesta iniciativa a través
Ahir moria Antoni Ribas Piera, (Barcelona, 27 d’octubre del 1935 – 3 d’octubre del 2007) director de cinema que a través de les seves creacions va contribuir a recuperar la memòria col·lectiva de la Catalunya contemporània. “La ciutat cremada”, “Victòria” i, especialment, “Terra de canons” són alguns dels títols més significatius de la seva
Avui, a les set de la vesprada es presenta a la Biblioteca Jaume Fuster, de Barcelona, el llibre “Haizea eta Sustraiak” (Vent i arrels), en memòria de “Txiki”, afusellat un dia com avui de l’any 1975. Hi he col·laborat aportant aquest escrit. La publicación de este libro sobre “Txiki” es una buena ocasión para plasmar
Fa un parell de dies, remenant papers, vaig trobar un retall de diari on es publicava un breu recordatori, signat pel MDT, donant compte de la mort de Josep Mariné. Avui fa vint anys del seu traspàs, una ocasió per dedicar-li un comentari i una reflexió. Josep Mariné Rabascall fou un patriota, nascut a
La notícia de la mort, conscient i volguda, de Lluís Maria Xirinacs Damians m’han fet sentir una profunda tristor, alhora, un munt de records m’han vingut a la memòria. El meu pare, a la primeria dels anys setanta del segle passat, escoltava gairebé totes les vesprades, les emissions en castellà de Ràdio París i la BBC de