Veiem clar que la transversalitat és un punt i un tema d’interès. Ens interessa parlar-ne perquè cerquem una manera de recollir la transversalitat de l’independentisme en un projecte polític d’emancipació nacional. Trobo ara un bon recordatori (sobre el tema i sobre com ha anat) de novembre de 2006: XBS, els fonaments del sobiranisme transversal. Em
Això és el que penso dels qui han col·laborat en la arribada i formació de l’actual govern a Euskadi. Sembla que no us hàgiu adonat, els diria, que heu colat molta merda (política, judicial, informativa, ideològica, històrica, personal, humana, civil, legal, etc.) en nom de concòrdia, fraternitat, governances, etc., i que és ben visible. Encara
Notícia: ‘Esquerra s’ha quedat sense credibilitat en l’electorat independentista‘El membre de RCat F. Pujol i Benlloch exposa quins són els sentiments que tenen els ‘reagrupats’. Comento: Sobre la suposada explicació de la manca de credibilitat trobo que es basa experiència molt limitada. I que ni recull la realitat ni justifica les generalitzacions que fa F.
Notícies: – Desenllaç “provisionalment satisfactori” – (…) que les negociacions pel nou sistema de finançament s’estan a punt de ‘resoldre d’una forma provisionalment satisfactòria’. Comento: Ens hem de preguntar què vol dir això de la delicadesa de la negociació “perquè no depèn exclusivament del Govern”. Perquè, tot i que segueixo pensant que de
– Veus com de bèsties podem ser? Ho veus. “(…) Sembla que la manca de validesa externa és el motiu principal que addueixen els experts en contra d’aquest experiment. És a dir, que els resultats no són generalitzables a la vida real fora del laboratori de forma que segons Goldhagen (Harvard), aquest paradigma de l’obediència
– Bloc.-Què m’empatollo, jo? És greu, doctor? – Entre altres coses.-Jo diria que el teu cas no és gaire greu, o gens. I que més aviat, això que et diguin de “mal lector”, pel que veig avui i pel que he anat seguint aquests anys, n’és mostra de salut intel·lectual, i exemple d’honestedat. Salut. –
– “(…) Vendrell ha recordat que ‘al final a qui li correspon dir si les coses són o no són és al Tribunal Constitucional’.(…)” (juliol de 2007) – “(…) I diria: ajornant “posponemos” i, vet-ho aquí. I diria: no ens ajornem, i tampoc en hem de posposar, i, sobretot, no ens pospongamos! (…)”
Acabava abans amb una notícia que recull el pas al tema 3 de l’Àmbit Polític del Tercer Congrés Catalanista, un cop s’han plantejat línies de treball i de reflexió en el tema 2, després d’haver fet balanç de 30 anys d’autonomisme al tema 1. TEMA 3.- Base social de la independència de Catalunya. – Ho
Hi ha qui no ho vol, qui no voldria que així es digui, però com no he trobat cap raó més que de por i a callar, segueixo parlant dels constitucionalistes78. O, encara més clar, com em sembla que els qui així no volen sigui dit, ho fan perquè no ens hi veiem clar, i
Ja em disculpareu que ara no recordo si es tracta d’un acudit o d’una notícia. Deia un personatge que el que li manca a Europa és un Tribunal Constitucional com l’espanyol. Amb quina idea de TC i de Constitució?, ens podem preguntar. Amb una mala idea, entenc jo. Per context, ús, i abusos que en
Em sembla que va d’embolicada de conjunts. Però, com deia l’altre dia, i en contra del que fins fa poc m’havia semblat, hi ha coses que es presenten molt embolicades però molt clares. O, millor, un cop treta la mania, podem dir-ne directament: embolicades i molt clares. Llegeixo a les notícies que: “(…) ‘la qüestió
Aquest matí rondava de nou la idea de com és que, estant, com em sembla que ho estem, a camp obert, amb espai, aire, eines, força, raons, motius, visibilitat, i moltes coses més, com és que (deia) restem frenats o aturats, no ho sé. I anava plantejant-me com expressar aquesta preocupació i algunes altres idees
Al president de la Generalitat de Catalunya: A qui, i què s’escolta? Fa uns anys, el 7 d’abril de 2006, escrivia al president Pasqual Maragall un prec ciutadà perquè retirés el projecte de reforma de l’Estatut, on, entre altres coses li plantejava: “(…) La meva reclamació és que el tràmit s’anul·li perquè s’ha fet en
Hi ha dues notícies d’aquests dies una mica, no: mooolt xocants: Vull dir que no sé com és que des d’ICV s’escandalitzin pel secret que ha desvetllat Felip Puig, (tot i que amb el pacte Saura-De la Vega fesin alguna cosa similar: oh1 sembla ser que va ser un error!). I tampoc no trobo necessari
Al matí buscava un apunt en que demanava explicació a un hegemoihomogè optimista sobre les definicions que pretenia de catalanisme i d’espanyolisme (17 d’abril de 2008). Ho plantejava Ernest Suñé al seu bloc en un apunt en el que pretenia argumentar que es pot ser espanyolista i catalanista alhora.D’arguments acceptables no n’hi vaig trobar, el