miozz mirades

Ara mateix escriuria pels descosits fins a buidar tota la ràbia i el desencís que sento contra els polítics que permeten una gestió tan catastròfica del nostre Sistema Educatiu. Però només em desfogaré un tastet. Recordar les declaracions del Sr. Maragall em produeix basca. La seva política educativa a la deriva està destruint molta feina feta , està hipotecant el futur, i camina en el sentit contrari al que s’entreveu com a més òptim i exitós a països amb millors resultats.  (segueix)

1. Cal un desmentiment del que semblen arguments categòrics i que el Sr. Conseller – mal assessorat – no deixa de repetir i nodrir:

1.1) Primer argument a desmentir: “l’origen i la classe social, i el nivell cultural de les famílies com a factors determinants d’èxit o fracàs són imponderables, són com un fatalisme contra el que no es pot lluitar”: MENTIDA!!!
Hi ha moltes dades per desmuntar aquesta excusa barroera que tranquil·litza consciències i evita anar més enllà. Com a mostra, una pila de centres que han aconseguit trencar aquesta dinàmica. El propi Conseller n’ha premiat alguns per haver-ho aconsseguit. Hi ha sistemes organitzatius i metodologies que ho permeten. Ara mateix tinc a mà la informació que en parla, respecte a una escola com M.D de Montserrat de Terrassa.

1.2) Segon argument a desmentir: “la presència d’alumnat arribat d’altres països fa baixar sí o sí els resultats acadèmics i, per tant, de les proves de nivell”: NO ÉS CERT!!!. Ho podeu comprovar en un centre com La Sínia, de Vic, premiat pels seus bons resultats malgrat el seu altíssim índex de nouvinguts. (O, amb els resultats actuals a tot l’Estat, només cal fer la correlació amb l’índex d’immigració per comprovar que alguna cosa no quadra…)

2. Cal començar a desemmascarar aquesta política educativa actual, orquestrada per un govern suposadament d’esquerres, però amb traços molt poc progressistes:

2.1 La inversió de l’estat  – i del nostre govern – en matèria educativa i social no només és de les més baixes d’Europa, sinó que ara amb la  crisi és la primera de rebre retallada (en canvi la despesa militar i de suport a les entitats financeres lucratives no perilla, per posar només un exemple)

2.2. L’actual desmentallament dels Serveis Educatius Integrats, la no priorització de les línies que aposten clarament per la cohesió social, i la poca garantia de continuïtat, davant la crisi, de línies transformadores com els Plans educatius d’entorn, demostren una tendència política gens disposada a prioritzar el Sistema Educatiu com a pilar de la construcció del país. (d’un país democràtic que vol oferir als seus fills, amb equitat, un nivell cultural alt, un model de convivència exemplar i una expectativa de futur exitosa i amb màxima igualtat d’oportunitats)

2.3. El tancament de batxillerats en zones i centres on la seva presència és fonamental per garantir la pluralitat i la convivència en la diversitat així com una expectativa alta i major igualtat d’oportunitats, i, en canvi i alhora, la concertació de nous batxillerats  a l’escola privada, són, al meu entendre, una mostra definitiva d’questa política erràtica actual del Departament d’Educació.

I n’hi ha molt més, però he dit que faria només un tastet… i tinc tanta altra  feina per fer aquesta tarda de dijous…