Vicent Luna i Sirera
Tirant al blanc
Ha faltat Carme Miquel, tot un referent de l’escola valenciana. Alguns mestres de valencià, el curs 1983-84, encetàrem la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) amb alguns dels seus llibres, que ens ajudaren molt en aquells inicis on hi havia una gran mancaça de materials curriculars en català. Avui l’escola valenciana, i la cultura en general, ha perdut una mestra, escriptora i una gran donassa de les lletres valencianes. Aquest humil poema és el meu petit homenatge.
Carme Miquel
El teu mestratge mai ha estat fonedís
tot en català i sense fronteres
sens dubte que fores de les primeres
cridant Escola i Llengua al País!
T’agrada escriure sempre amb mot precís
i vendre Barrets barata rialles,
deixar Vola, Topi! contant històries
vessar l’Aigua en cistella de canyís.
Dius que vols preservar l’imaginari
que és col·lectiu, de tots i llegendari
com també ho és La mel i la fel dels pobles,
i tantes costums, tradicions, cobles.
Tu vindràs de la Nucia, doctora,
sovint de De tot un poquet, escriptora.
Publicat a:
https://www.lesmuntanyes.com/2019/08/12/clergat-carmen-miquel-i-andalusia/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!