Jo també he col·laborat en la ruïna econòmica i moral de Canal 9. Van passar deu anys abans que la gentola de Canal 9 no tornara a recordar-se’n de mi. Em van cridar del programa Arrels, magazín que passaven diumenge de matí. Si acceptava d’anar-hi, hauria de parlar de seducció durant mitja hora aproximadament. Vaig
Combatents valencians als camps d’extermini nazis. Hi esteu convidats.
Crònica de l’èpica batalla que marcà l’inici de la lluita final per la independència dels Països Catalans. L’ALLIBERAMENT DE LA PENYETA DEL MORO Com que el segon i l’últim capítol de l’obra que tenia en ment, DJ, havien de tenir un marcat contingut nàutic, l’estiu de 2005 vaig intensificar les sessions inspiradores dalt la
Les memòries d’un soldat de la Lleva del Biberó. A COR OBERT El meu nou llibre. La història d’un home que va ser soldat de la República dins la Lleva del Biberó. Una història de calamitats, d’amors contrariats, de robatori de xiquets i de misèria, però sobretot de coratge i de dignitat. Tot el segle
Inici d’aquesta novel·la negra de ritme trepidant. Escrita a quatre mans amb Joan Bohigues, el Puma L’AGENDA DEL SICARI El jove va arribar davant el xalet, s’aturà i va engolir saliva. Després es posà un xiclet a la boca i va trucar al timbre. Vestia pantalons curts i una camisa mig despassada, que deixava
Un Aplec històric. Va ser el 3 d’octubre de 1981 a la plaça de braus de València. CRIATURA DOLCÍSSIMA Dissabte següent, 3 d’octubre, continuaren a València les manifestacions a favor del savi de Sueca. L’acte acadèmic, celebrat al Paraninf de la Universitat Vella, comptà amb les intervencions del Rector Colomer –antifusterià furibund segons el
Tercer lliurament del meu homenatge particular al savi suecà. 9 PERSONES DE RECONEGUT PRESTIGI La revetlla de Sant Joan de 1983 va ser especial per a un grup d’amics de Cullera, que convidàrem a sopar Joan Fuster al restaurant El Dofí. L’amo coneixia de vista l’intel·lectual i, quan ens va tenir ben aposentats, es
El 21 d’aquest mes farà 21 anys que ens va deixar Joan Fuster. La meua intenció és publicar quatre textos en què parle d’ell: EL GUARDAESPATLES, SOM DE SUECA, SUECA I CRIATURA DOLCÍSSIMA. Llarga memòria per al Mestre. EL GUARDAESPATLES Per als qui no em coneixen diré que, descalç, amide 1,62 metres, és a
Una llegenda urbana que ha esdevingut realitat més d’una vegada. Del llibre MP, UNA VIDA DE LLEGENDA Edit. Alfaguara-Voramar AMB EL CUL EN POMPA L’unic fet que va escapar del protocol durant la cerimònia de la meua boda va ser que, casualment, cinc o sis invitats van patir un accés simultani de tos
Homenatge a Miquel Martí i Pol 21 EL FILL D’EN MARC Un dissabte de juny d’aquell fecund 1987 jo era a Mallorca en el viatge de fi de curs de la meua escola. Vaig comprar l’AVUI i quina no va ser la meua sorpresa quan vaig descobrir que Miquel Martí i Pol parlava de
A propòsit de l’indut a un pilot suïcida. 24 Al despatx de Direcció General d’un banc de València, el director i la seua secretària personal tramitaven assumptes de vital urgència. El timbre del telèfon destorbà l’execució de tan delicada comesa. La xica, espantada, va fer la intenció de fugir de sota la taula, però
Des del moment que trepitjaves un camp de concentració començaves a morir. DISSABTE, 5 DE MAIG DE 1945 Hi ha una data que els supervivents de Gusen I, de Gusen II i de Mauthausen no oblidarem mai: el 5 de maig de 1945. Era dissabte i no va sonar la campana per a formar
Tres microrelats eròtics. TENDRA I SUCOSA Me la va posar en la boca i era tot un caldo. De seguida em vaig adonar que la tenia molt tendra a pesar que ella era de constitució prima. També la tenia peludíssima, per tant havia fet un bon tracte amb el dermatòleg: em deixaria extirpar sense anestèsia
Els fets que narre en aquest passatge de LES NITS PERFUMADES es remunten als primers anys de la dècada dels 60 del segle passat. L’any 1986, quan ho vaig escriure, pensava, ingenu de mi, que la pobresa de solemnitat havia desaparegut per sempre més de casa nostra. Saben aquell acudit del contrafet que s’estimbava
Un petit homenatge a la meua germana Pepa, que avui estrena obra com a directora i actriu a la vegada. Molta sort. El passatge pertany al meu llibre COM LA FLOR BLANCA, d’Edicions BROMERA. MALA LLUNA Operar-se de les angines era una cosa d’aquelles que, dins del mal, tenia els seus avantatges.