Esdevení allò inimaginable. No oblidaré -mentre tingui memòria- el dijous, 13 de juliol. El dia de l’última sessió del ple del Parlament de la VII legislatura.
No l’oblidaré, no pas perquè el President Maragall fes el seu discurs de comiat i cloenda, breu i institucional, amb un mutis discret, entre aplaudiments educats, sense girar-se per a poder veure que els parlamentaris ens posàvem dempeus amb respecte. Ni el retindré a la memòria per haver estat l’últim ple de la legislatura. La raó és una altra i he d’explicar-vos-la per a demanar-vos perdó, encara que no el mereixi.
A quarts de nou del vespre es debatia l’últim punt de l’ordre del dia de la sessió i últim de la legislatura. La diputada M.Mercè Roca d’ERC defensà una moció al Govern sobre la Fira del Llibre de Frankfurt, semblant a la que en nom de CiU vaig presentar l’any 2005 i que fou aprovada pel Ple. Havíem pactat esmenes per a deixar ben lligada la presència institucional de la literatura catalana.
Els vots de CiU i ERC formaven la majoria parlamentària, ens vam posar d’acord : el Parlament instava el Govern , en el punt 2 de la moció, a presentar institucionalment la literatura catalana exclusivament amb escriptors i escriptores en llengua catalana del Principat i dels països amb què compartim llengua i cultura. La nostra esmena feia evident així que la cultura catalana, que la seva literatura no és patrimoni només de Catalunya sinó que és patrimoni compartit de manera ampla i diversa amb d’altres països.
Es sotmeté a votació : la suma dels vots de CiU i ERC no fou suficient per a fer la majoria que l’aprovés, els vots conjunts del PSC, IC-V i PP rebutjaren el punt 2, el pinyol de la moció.
No hi érem tots els qui havíem d’ésser-hi. Una tercera part dels meus companys i companyes d’escó , de CiU, no hi era.
Havien cregut que, tal com s’anuncià, el ple seguiria el divendres i que, conseqüentment, la moció en clouria la sessió.
No podia creure-ho. Sento ràbia i profunda vergonya. I us demano perdó, no perquè em sigui donat, sinó per fer explícit el que sento de manera pública. No puc tornar-ho enrera. Tan sols puc assegurar-vos que, malgrat aquest penós, lamentable i vergonyant fet, no deixarem de treballar i esforçar-nos per ajudar a convertir "Frankfurt-2007" en l’aparador internacional de la nostra literatura. Hi ha un llarg any per aconseguir-ho, no pot ser d’altra manera.
Aquest compromís no esborra ni alleuja la nostra falta. Nostra, meva. Un ròssec per dins.
Ho sento. De tot cor, amb tristesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però el mal ja està fet.
He de reconèixer que em trec el barret amb la teva boníssima intervenció. No semblaves la portantveu de CiU 🙂
A veure si encomanes una mica aquesta claredat d’idees als teus companys, molt especialment al Durante, que es considera "xarnego" per haver nascut a la Llitera.
Endavant amb la bona feina amb Frankfurt, que encara hi som a temps !
dels diputats i diputades de CIU han oblidat el perque de tot plegat… Es trist pero es aixi… i per a mostra l’Estatut… De totes formes, m’agrada veure que els "autentics" encara existeixen i no teniu vergonya de posar-vos vermells en public per a, just despres, continuar treballant pel nostre pais i la nostra cultura… Anims i endavant!!!
Si en Manuel de Pedrolo aixeques el cap diria que hi ha qui no és on ha de ser. Carme Laura moltes gràcies per la teva honorabilitat espero que això posi en evidencia els "quadres" amb ínfules de "nosesapquè" que prepotents tenen la barra de donar patents de catalanitat.
CDC mira endins i fes neteja! Catalunya ho necessita.