Tres fets que ens han fet com som : s.XVIII, la Revolució francesa, s.XIX, Sigmond Freud i s.XX, el maig francès.
Hom diu que:
1. Al s. XVIII, el 1789, la revolució francesa enderrocà la figura del monarca.
2. Al s.XIX, en Sigmond Freud i la revolta de l’inconscient destruí la figura del pare.
3. Al s.XX, el 1968, la revolta estudiantil francesa demolí la figura del mestre.
1. La institució monàrquica subsisteix en diferents països, però els reis i reines són personatges institucionals que han perdut el poder i amb aquest el color blau de la sang. D’altres països l’han substituïda per l’antiga institució de la república.
Nota: A França es comenta que "acabàrem amb la monarquia, instituïrem la república i, ara, hem monarquitzat el règim republicà". Ho comenten en francès, que és més chic i melodramàtic.
2. En Freud, discutit encara , situat entre la idolatria i la crítica minusvaluadora, matà el pare amb la teoria edípica i contaminà la mare. A poc a poc el mestre anà substituint la figura del pare, fins al punt que el Codi Civil, fins molt recentment, establí que el mestre "empraria tota la diligència d’un bon pare de família…".
3. L’any 1968, joves adolescents francesos, dugueren a terme , entre el primer de maig i el 30 de juny, la revolució incruenta que canvià la societat occidental i la conformà com és avui, ens va fer com som. Aquells joves, avui adults, en ésser pares, han vist dolorosament que aquell mestre, en qui d’altres abans que ells delegaren gran part de la seva pròpia responsabilitat, havia estat la víctima celebrada del sisme que agità França i canvià el món occidental.
El rei tingué substitut, el pare ho ha intentat, per al mestre no n’hi haurà. Cal una reflexió col·lectiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El substitut del mestre és l’mp3, el messenger, les telesèries, los 40 principales i les franquícies de moda de les grans superfícies (Zara, Mango, etc.) … Tot plegat "ensenya" a l’alumne el que ha de fer i ha de ser en el futur: un borrec consumista sense esperit crític que estima el capitalisme amb deliri. Perquè el sentit de la vida és di-vertir-se (que etimològicament, com vostè molt bé sap, significa perdre’s) C’est tout.
ENTRELLUM
El substitut del mestre és l’mp3, el messenger, les telesèries, los 40 principales i les franquícies de moda de les grans superfícies (Zara, Mango, etc.) … Tot plegat "ensenya" a l’alumne el que ha de fer i ha de ser en el futur: un borrec consumista sense esperit crític que estima el capitalisme amb deliri. Perquè el sentit de la vida és di-vertir-se (que etimològicament, com vostè molt bé sap, significa perdre’s) C’est tout.
ENTRELLUM