“No es pot fer una truita sense trencar alguns ous” és una frase clixé antiga, un proverbi conegut en moltes llengües que ha recuperat nova força en el discurs dialèctic polític; cal cercar el seu origen a França, el país que popularitzà l’omelette, la truita d’ou, l’amelette d’oeufs documentada al segle XIV.
La frase feta “on ne saurait fair d’omelette sans casser des oeufs” és ja popular al 1700 puix fou inclosa al Diccionari de proverbis francesos del 1746, el seu significat era alliçonador, moral, “per a aconseguir el que desitges cal sacrificis”. La Revolució li transformà el caràcter fins a convertir-la en una versió d’un altre clixé “la finalitat justifica els mitjans”, el contrarrevolucionari Charette de la Contre l’emprà com a justificació de les morts causades i Robespierre per les conseqüències del període conegut com del Terror i, ja en el segle XX, fou una màxima de Stalin segons reportà el primer secretari del partit Lázar Kagánovitch en un article publicat al “Time Magazine” l’any 1932. Kagánovitch no explicà un fet dels anys 20 que destruïa el missatge justificador:
L’escriptor marxista romanès Panait Istrati visità la Unió Soviètica als anys 20, commogut per la repressió i misèria sofertes per la població preguntà sobre els sacrificis exigits per la dictadura del proletariat , la contesta fou l’arxiconeguda frase clixé “No pots fer una truiteta sense trencar alguns ous”. Panait Istrati respongué “Sí, veig els ous, però on és la truiteta?”…
L’escriptor deixà al descobert que aquella frase s’havia convertit en una metàfora que devaluava les morts, les pèrdues que la guerra o la dictadura provoquen i que justificava la dictadura mateixa.Trencà el clixé. Un dubte: i si hagués vista la truiteta?…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!