L’assignatura de "Religió" a l’escola és un debat recurrent i inacabat a l’àmbit político-educatiu. La seva història és la de la ideologia dominant del poder en temps determinats. Avui, al segle XXI, és un tema deixat en suspens que en el discurs polític encara actua com una proclama de posicionaments antagònics radicals, allunyats de l’educació.
Quan volgudament s’ha expandit la creença que "dreta/esquerra" són conceptes invalidats, antinòmies com "religió a l’escola, sí/ religió a l’escola,no" els han substituit. (En un altre moment potser serà oportú analitzar la ideologia subjacent a les lleis educatives que no sempre coincideixen amb la del partit polític que la promulga).
La inclusió de la religió confessional – fins ara només la catòlica- al currículum escolar té una història accidentada a l’Estat espanyol. La religió en general i el seu ensenyament va ser un camp de batalla per a la República espanyola i catalana; ho va ser amb signe contrari per al règim franquista, no només per l’afany d’esborrar i destruir tot el que el règim republicà instituí sinó per la voluntat de "recristianitzar" Espanya amb l’eina privilegiada d’adoctrinament, l’educació.
Cal recordar que l’any 2007 es compliran 70 anys de la promulgació d’un decret del General Franco, octubre de 1937, pel qual s’instaura a tots els centres de la "zona nacional" l’assignatura obligatòria de religió a tots els cursos de batxillerat (que es cursava dels 10 als 17 anys).
La "religió" segueix avui encara a l’aula, optativa per a l’alumne, d’oferta obligada per al centre. Les lleis socialistes de 1990 i 2005 així l’han mantinguda.
La pregunta és : ha d’haver una assignatura de Religió confessional al currículum escolar?, quina és la raó que ho aconsella?…
Les aules del segle XXI no són ja blancocèntriques ni unicatòliques. Els alumnes són d’origens diferents, de colors, cultures i religions diferents. La societat catalana és una altra, també diferent.
És il·lusori creure que l’escola pot acollir curricularment totes les religions professades individualment. És desconcertant ignorar que l’agrupació d’alumnes per la seva religió a l’hora de "classe" de Religió seria un motiu polèmic de diferenciació i enfrontaments al centre educatiu i a l’exterior.
L’escola ha d’educar persones que respectin l’altri en totes les seves dimensions i només podrà fer-ho si és l’espai en què es respecta les religions diferents, en què no se n’imposa cap, en què no se n’imparteix cap. És a dir, l’escola és un espai laic i l’escola pública ho és per definició. I aquesta definició implica també alhora que l’escola no pot predicar laïcisme ni convertir els alumnes en ciutadans laics.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!