Coc Ràpid

De dones que han parlat en nom del seu  déu  n’hi han hagut sempre, de dones que han predit inspirades per la divinitat el futur la història escrita n’ha servat noms. De la profetessa Deborà en parla el llibre dels Jutges puix ella n’era , predí en un cant la batalla victoriosa dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, “Escolteu, reis; estigueu atents, prínceps”, sent “martellejar les ferradures, galopar, galopar els seus cavalls…”. I també sabem de Maria, la germana d’Aharon, que profetitzà com la cavalleria del Faraó desaparegué en les aigües del mar i ho féu amb una cançó “Vull cantar a Jahvé, que s’ha cobert de glòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers”. Les dones profetes interpretaven el moment històric que vivien i hi intervenien per a construir-la.

A Venècia, a meitat del segle XVI, dues profetesses convisqueren per un temps, ambdues “Verges vives”, les dues “Mares Divines”. Paola Antonia Negri, milanesa i la mare Zuanna, veneciana es trobaren a la capital de la Sereníssima República quan aquesta havia entrat en el seu imparable declivi econòmic, perduda la guerra contra els turcs i el monopoli del comerç internacional, vivia l’apogeu artístic més important de la seva història i cultivava les disputes religioses.

Negri visità l’Hospitalet fundat per la mare Zuanna, un lloc humil, aixopluc d’indigents i malalts. Era l’any 1539 o 1540, l’era de la profecia. No hi havia lloc per a dues Verges Vives , per a dues Mares Divines a Venècia; es produí el conflicte: Zuanna revelà les seves visions a les autoritats institucionals “Venècia està en gran perill!” profetitzà i també la  glorificació. La ciutat era plena de luterans, jueus, anabaptistes, per a l’església aquest era el perill, per al govern la glòria promesa de la república era la seva glòria. Zuanna era la seva profeta. Negri els semblà perillosa, no parlava de dogmes ni de les Escriptures, afirmava que sabia i podia ” conèixer les intencions, llegir l’interior dels cors”, les autoritats temien les pràctiques endevinatòries de la Mare Divina milanesa, pràctiques amb aroma d’espionatge. Negri es veié en perill, sortí de la ciutat per a no tornar-hi. La Mare Zuanna morí poc després.

Dones profetes, dones polítiques que intervenen per a canviar la història. Mentre, Venècia, la “sancta civitas”, es mou entre la frivolitat i l’èxtasi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!