La coral socialista -“quién siente más pasión por España?” clamava Rubalcaba- ha
entonat el “que Viva España!”, ha predicat l’unionisme – que maco el tòpic ” en la unió, la diversitat”- i ha declarat l’amor a les llengües d’España.
La conferència, per alllò d’anar a la recerca del temps perdut, ha tingut un aire proustí – influència potser del líder que, malgrat haver estudiat uns anys a Anglaterra, té com tot polític-burgès d’antany un no-se-qué afrancesat.
Navarro, amb els ulls humitejats, s’ha declarat emocionat -3.000 socialistes espanyols l’han aplaudit. En feia tant de temps que no sentia el tast del plas-plas benèfic!.
El més emotiu i important de la conferència ha estat la interpretació de la coral del PSOE andalús, dues-centes veus amb un únic accent, de dos càntics: “La Internacional” -un himne quasi tan oblidat com la “Salve Regina”- i l’himne d’Andalusia no pas en honor de les velles icones sinó de la nova estrella espanyolíssima, l’altra Díaz, que ha fet una entrada triomfal en la carrera de les primàries.
No res de nou. Un adéu a la unitat dels socialistes catalans. Rubalcaba resistent. El PSOE andalús exultant. Un bon exercici coral , com els del programa televisiu Oh, Happy Day! .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si us plau, no dongui idees: Ja en tenim prou de pagar un sou vitalici als Pujol, Maragall, etc. per ara tenir de pagar un altre sou a una altre ex…
Ai, no!… que aqui “sols” paguem vitaliciament a ex presidents (de la Xene i del parlament).
Atentament
M’ha agradat això de la Internacional un himne quasi tan oblidat com la Salve Regina. Museu!