Coc Ràpid

Gènesi 1:29
Déu digué: “Us dono totes les herbes que fan llavor per tota la terra, i tots els arbres fruiters i els que fan llavor: que us serveixin d’aliment”.

I aquell primer hort que cultivaren els primers home i dona es digué “paradís”, amb la paraula persa que vol dir “closa” i més tard “jardí”. El paradís no fou una terra cultivada per a la bellesa ornamental sinó un espai de producció d’aliments. No ens ha de sorprendre, doncs, que els jardins, vergers, dels palaus dels nostres reis no fossin jardins sinó horts. Els vells documents així ho testimonien, n’és un exemple la correspondència del rei Martí I amb el batlle d’Aragó els anys 1408 i 1409. 

L’any 1408 el rei Martí, home malaltís, delerós de trobar un lloc tranquil i salutífer, comprà a la rica vídua del mercader Pere Safont una casa de camp, una torre,  construïda al vessant del Coll Cerola, al pla entre els dos rius de la ciutat de Barcelona,  “una torre a la qual havem mes nom bell esguard” escrigué el rei al batlle d’Aragó. Un nom escaient a l’heretat que fins llavor havia estat la Vallblanc, i del qual ben probablement fou autor l’humanista Bernat Metge, secretari del monarca.

Bell Esguard tenia uns grans finestrals des d’on Martí veié arribar de Llevant la galera que li duia la notícia feliç de la victòria del seu fill a Cerdenya i també la que li reportà la luctuosa de la mort de l’infant. A la torre on visqué dos anys el rei tingué lloc el seu matrimoni amb la molt bella i jove Margarida, filla del comte de Prades i Joana de Cabrera i fou també l’últim habitatge de la cunyada d’aquesta, Violant de Bar. 

El rei Martí estimava la pau de la torre del Coll Cerola i el treball de la terra i la dotà d’un hort amb ceps i arbres fruiters, com expliquen els seus reiterats escrits al batlle d’Aragó demanant-li que li faci arribar “parres de rahim de sainar o sarments de les dites parres”, “cepes de rahim de salvar i sarments barbats que es puguen trasplantar” i “empelts de les peres de ventó i de maganes de Taraçona i de totes natures”. El rei té pressa i es queixa de la tardança “no dilatets car ja serem en lo temps que les dites coses se deuen empeltar” i és previngut quan demana  que “en cada maç fets hi hagi l’albarà en manera que hom conegue de qual natura serà.”  

Martí busca l’hortalà experimentat  per a tenir cura del seu hort, demana “un esclau de Mallorca expert i intel·ligent i preferiblement casat” i que “el nos trameteu amb la primera fusta que vinga”, l’hortalà no estarà sol a la Bell Esguard ja que a l’estiu de 1409 el rei demana que li enviïn 15 o 20 sards i”una sarda que sapia pastar de edat de XXXV en XXXX anys”. 

El rei Martí malauradament no pugué veure crèixer ni els pomers, els perers, ni recollir el raïm del verger de la torre Bell Esguard, no complerts dos anys de la seva adquisició morí i amb ell finalitzà el casal de Barcelona. Potser durant un breu temps de la seva vida aquell hort fou el seu paradís.