Coc Ràpid

Els últims dies de gener veié atmetllers florits, no era un fet insòlit però any rera any la imatge d’aquells arbres vells i corcats vestits de la dolçor rosada de la flor la sorprèn i enterneix.

Són arbres invisibles durant gran part de l’any, marginats del paisatge; són els arbres fruiters sense fruit comestible, atmetllers sense atmetlles dolces.

Els bellíssims atmetllers de marge florits s’enganyen i ens enganyen, l’atmella que naixerà serà verinosa amb la nostra saliva, els ocells ho saben, ho han après, nosaltres ens deixem seduir per la seva aparença.  

La flor rosada que il·lumina els marges dels camins és la bellesa perversament amarga.