I així va ser. Aquell primer paràgraf era com el forat d’una història que l’engolí. S’hi endinsà.
Mai no ha oblidat Macondo ni l’exuberància de la llengua confosa amb la selvàtica vegetació.
Llegí tota l’obra publicada, en l’entremig tingué un punt de respir amb el “Relato de un náufrago” i la trobada d’una tècnica periodística senzilla i modèlica.
Fou seduïda per sempre pel primer paràgraf de “Cien años de soledad” amb què descobrí un univers màgic i un escriptor universal :
“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.”
Gabriel García Márquez, 1927-2014.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!