On rau la força d’UDC?. ¿Quina és la intensitat de la influència d’UDC que obliga CDC a fer tota mena d’equilibris que fan trontollar la confiança que Artur Mas mereix?.
¿Per què CDC, que és el conjunt dels seus molts afiliats i votants convençuts, ha de sentir el pes d’un llast amb diferències, algunes antinòmiques, de model de societat, comportaments i futur nacional? .
¿Per què Artur Mas tolera les crítiques emmascarades o explícites d’en Duran, la seva pressió contínua en assumpes petits o afers importiants?.
¿Quina és la força d’UDC que només és visible per la recerca de protagonisme del seu Secretari General i les atzagaiades d’alguns dirigents-logístics de CDC? .
La força d’UDC és el temor, la por persistent de CDC de perdre uns vots, ara a les eleccions europees, d’aquí a un any i tres mesos a les locals. I aquest temor és la feblesa de CDC que la incapacita per a prendre la decisió necessària i urgent de desfer la coalició amb UDC.
CiU és una eina electoral del passat, una rèmora del passat, un invent rovellat i inútil, la seva persistència és l’obstacle per al canvi definitiu ja iniciat de CDC, la consolidació d’una nova sociodemocràcia catalana, i alhora per a la renovació de la democràcia cristina per a ocupar l’ampli espai, avui desolat, d’una dreta catalana desacomplexada.
CiU ja no existeix. No cal ni plorar-la ni enyorar-la, tampoc blasmar-la. Ha estat l’eina electoral útil de tres dècades de la història política; no ho és ja. La societat catalana no és la mateixa d’abans i no vol ésser com abans. Només la dèbil força d’UDC sosté CiU, si CDC vol enlairar-se cal que deixi anar el llast que li entorpeix el vol.
Si setmana rera setmana veiem la labor sabotejadora, quintacolumnista, de cavall de Troia,… de Duran y Lleida, a part de les disquisicions sobre la viabilitat o no de CiU en el futur, la gran questió i pregunta pendent és: PERQUÈ continúa CiU?.
Quin secret, xantatge o pacte inconfesable hi ha per a que no es respongui: PERQUÈ encara continúa la coalició CiU?. PERQUÈ CDC no trenca d’una vegada amb la UDC de Duran y Lleida?.
Hem d’ emprendre aquesta nova etapa amb les coses clares.
CiU no convenç. Duran és una llosa per Mas.
A què esperen ?
El temps s’ acaba, i els vots s’en van cap a una altra banda.
No sóc votant de CiU, però crec que ha de clarificar posicions, per poder avançar en el moment històric i decisiu que estem vivint.
No tinc res en contra UDC, crec que és un actiu important pel país i fan bona feina. Però també penso que tenen opinios diferents a CDC en temes importants. Perquè no van separats? Igualment podrien governar junts, depenent de la geometria electoral.
Si s’insisteix en la coalició, CiU lliscarà cap una irrellevància política seguint un camí similar al PSC, però obviament altres forces polítiques ocuparan el seu lloc. Inclús desprès de la independència, Catalunya recordarà l’actitud d’UDC respecte el procés.
Si CDC s’atreveix a anar a unes plebiscitàries amb un soci com aquest, podem dir que el clatellot electoral el tindrà ben merescut.
Cdc és un partit amb els seus deutes. Unió és un partit amb els seus deutes. Ciu té deutes propis, compartits, si estrenca, s’ha d’indemnitzar a l’altre part.
Bon dia Carme,
Vols dir que el motiu es una por electoral? Només cal llegir els comentaris a les notícies que afecten al Sr. Duran i Lleida per adonar-se’n que entre la base nacionalista te a hores d’ara molt poc predicament. Es cert que l’Universal de persones que hi escriuen es molt esbiaixat, però els recels que desperta entre aquest univers segur que es la expressió (potser exagerada) del que es pensa el votant de la coalició. I no crec que els dirigents de CDC siguin tant pelluços de no adonar-se que Unió es ara una remora.
Si l’aguanten suposo que es pels seus lligams amb la oligarquia catalana i espanyola, perquè deu saber coses que no es poden explicar i perquè potser pensen que encara no ha arribat el moment de cremar les naus. Per altra banda, dins d’Unio hi ha un bon nombre d’independentistes. Crec a mes, que en Duran a darrera hora i quan ja no quedi cap altra opció farà el pas i amb això ajudarà a decantar la balança i s’apuntara un tanto.