Coc Ràpid

El paisatge polític que les eleccions del 24/M deixen veure és poc edificant, s’assembla molt a una fira, a un escenari sorollós. La fira , l’escenari on es gesticula venent els productes, llaminadures, pomes acaramelades algunes amb el cor corcat, núvols de sucre que s’enganxen dolços a les mans i als llavis, cromos de colors per a intercanviar , bitllets per a donar voltes als cavallets, tir al blanc amb premis de pelfa i de cartró …   La fira política on regna la incoherència, on es lluita pel poder i per la supervivència, on es trenquen promeses i neixen amors, on no es contenen rancúnies acumulades, on es lliguen pactes insòlits i contradictoris… És cert, la terra de sempre, però aquest cop no deixa d’incomodar que nous actors i actrius que anaren a l’escenari com a salvadors, com a esperits revolucionaris , personificant la “nova política”, avui es comportin amb la supèrbia del “catarisme polític”. 

Perquè sóc dona, molt esperava de la vàlua de les noves dones, i em dol constatar el narcissisme i la vanitat amb què caminen les primeres passes : Oltra, en un moment històric per al futur del País Valencià, pugna per a ésser Presidenta enarborant els 19 escons aconseguits enfront del 23 d’en Puig; Colau, amb maneres lamentables exigeix del President de la Generalitat que la feliciti quan encara no ha estat investida alcaldessa; Forcades proclama, amb una supèrbia gran, que la coalició que ella encapçalés seria sense dubte la guanyadora de les eleccions nacionals. La fira de les vanitats. L’orgull humil és valuós, la vanitat és detestable. Cal rectificar i no convertir l’escenari polític en la fira de les vanitats.

I perquè sóc dona compromesa amb la meva nació i els Països Catalans espero d’aquelles dones que s’adonin que és un partit espanyol el que dóna corda als cavallets, premia amb ninos de felpa i cartró i ven pomes acaramelades amb el cor corcat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!