Del barri d’antany romanen algunes imatges que es resisteixen a desaparèixer entre cafeteries, botigues de cigarretes electròniqes, de clíniques dentals, fleques i basars. Les barberies.
De lluny veu les barres vermelles i blanques girant que recorden les benes blanques i les tacades de sang de la pràctica mèdica de l’ofici. Hi veu la cortina, com la que als temps gòtics identificava la barberia, la tenda que tenia el “dret de tenir cortina” pagant un cens anual. Ja no hi ha a les finestres les ampolles plenes de sang per a publicitar que el barber era sagnador, anunci prohibit a la ciutat al segle XIV pel Consell de Cent.
Passa pel davant de la barberia del barri, hi ha butaques i uns bancs on homes esperen mentre xerren. És un espai de sociabilització masculí, reservat als homes, com ho fou al 1300 quan es prohibí que les barberies obrissin els diumenges.
L’hèlix que fa girar les bandes de color conserva tossudament l’antiga història del barber-cirurgià que acabà l’any 1860 amb la prohibició de practicar cirurgia.
De lluny veu la barberia, el record entranyable del barri que nasqué entrat el segle XX. El seu barri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara tampoc hi ha barbers sinó perruqueries. L’atenció es porta més aviat a la closca i no a cobrir les mandíbules; aquestes cadascú se les “vesteix” a casa al seu bell caprici.