Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

11 de juny de 2013
1 comentari

“J’ai perdu ma plume…”

Ha llegit que ha mort Esther Williams, un nom perdut en l’oblit del pas del temps. 

Fou una estrella-kitsch, abans que el món sabés que el kitsch tenia nom; Esther Williams era una dona d’aspecte saludable, alta i de bonica cara, campiona de natació convertida en estrella aquàtica nedava en piscines d’aigua blava technicolor , amb d’altres noies nadadores formaven de manera sincronitzada imatges que en aquell llavors només els nens veien en el calidoscopi.

En aquells anys grisos i durs “Escuela de Sirenas”, la primera pel·lícula que protagonitzà Esther Williams, amb la seva innocència colorejada no només estovava l’ànim dels espectadors sinó que amb l’espectacular orpell enlluernava. Sigui el que sigui, aquella nena que veié la pel·lícula fa molts anys recorda encara una frase que el protagonista hi repetia i que li va fer creure que ja sabia francès , “j’ai perdu ma plume dans le jardin de ma tante” i també una cançó que deia “muñequita linda, de cabellos de oro, de dientes de perla , labios de rubí …”, amb què aprengué uns quants trops sense saber que ho eren.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!