El sotragueig del carruatge l’havia adormida, quan el cotxer aturà els cavalls la petita Isabel obrí els ulls. Eren als afores de la ciutat, hi veié un lloc despoblat, una terra erma i al bell mig un casalot i una petita capella. Era una nena de set anys, batejada Isabel de Soler. Son pare era el vescomte de Rocabertí, comte de Perelada, on ella havia nascut l’any 1551 li digueren, ell era jove i solter.
La seva tia, Sor Jerònima de Rocabertí, priora de la comunitat de terciàries dominiques era a la porta de la casa, l’agafà de la mà i entraren al convent. Isabel ja no en sortiria mai més.
Quan prengué l’hàbit tenia 11 anys. Aquell mateix any la comunitat es traslladà a l’interior de la ciutat, protegida per les muralles prop de la porta de Sant Daniel, a una vella casa de monges al costat de la capella del Peu de la Creu mentre el mestre d’obres Bartomeu Roig aixecava el convent de Nostra Senyora dels Àngels i el Peu de la Creu. Isabel no tenia devoció, soportava malament la vida monacal, la vida rigorosa, es rebel·lava en el seu cor per haver estat condemnada a no sortir mai d’aquelles parets sòbries, nues , gairebé tristes, de veure sempre el mateix pòrtic i imatges fredes i d’haver d’escoltar un dia rera l’altre el ressò de les seves passes en les estances fosques i silencioses.
Als 16 anys professà a l’orde, ja no serà mai més Isabel de Soler, serà Sor Hipòlita de Jesús. Ha canviat, dos mesos d’exercicis i recés espiritual ignacians l’han transformada. Viurà al convent , en oració, fins al dia de la seva mort als 73 anys. De manera insòlita ha après llatí, grec i hebreu. Escriu més de 40 obres de teologia i mística. Mor amb fama de santedat el 1624, patint febres dolorosíssimes durant quatre anys. S’inicia el procés de canonització que de sobte s’estronca.
Els escrits d’Hipòlita es tornen sospitosos als ulls dels inquisidors, és una visionària quietista diuen i la seva obra és prohibida per oferir-se com intermediària entre Déu i els homes , entre el món terrenal i l’ultraterrenal, per haver comès l’error orgullós de creure’s predestinada a l’eterna bellesa. I potser també per ésser dona, com a l’època succeí amb les monges espanyoles Juana de la Cruz i Maria de Agreda i la carmelita genovesa Vittoria Centurione, entre d’altres.
La gironina Isabel de Soler és una desconeguda, Hipòlita de Rocabertí una teòloga contemplativa condemnada la seva obra a la prohibició d’ésser llegida i publicada. La seva història començà als set anys, en ésser ingressada per ordre del seu pare al convent de Nostra Senyora dels Àngels i del Peu de la Santa Creu de Barcelona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Tom%C3%A0s_de_Rocabert%C3%AD
Tomàs de Rocabertí fou amb Vicent Vitòria (el pare Vitòria) d’Alcoi els organitzadors de tot el contuberni de la ContraREFORMA CATÒLICA des de VALÈNCIA. Crearen tot el simbolisme que el caracteritza barroquitzant, amb artistes del país i estrangers com el pintor Palomino que feren vindre a València. Organitzà la major xarxa d’ortodòxia doctrinal del catolicisme. HI arribàa a ser el cap de la santa inquisició a Roma.
Vaja un Samaranch quasevol. El Museu de Sant Pius V era el seu baluart, avui encara la segona pinacoteca de l’estat després del Prado. El seminari de Montcada de l’Horta continua sent el doll per d’on ixen els millor preparats i més nombre d’ortodoxos de la cristiandat.
En aquest país hem tingut molt mala sort amb els nobles del casal de Barcelona. València n’és repoblada en la punta de la piràmide social per barcelonins i així ens va !
PS: extrem aquest que molt poca gent sap. Jo mateix coneguí el darrer marquès de Cerdanyola que falta fa uns 15 anys. L’aturada de la canonització de sor Isabel m’olora a ‘vendeta’ familiar.
Una salutació cordial. (avui no faig conya i enraone seriós)