Hi ha qui ha dit que és la demostració de la voluntat integradora d’ERC, no ho crec. Ernest Maragall no pertany al PSC, el partit del qual fou fundador, no és cap figura clau pública en la història del socialisme català, no és en Pasqual, ha estat durant molts anys a l’Ajuntament de Barcelona el germà invisible de l’Alcalde. Quan en Pascual es retirà de la vida política, en Montilla el succeí a la Presidència de la Generalitat i nomenà Ernest Maragall conseller d’Educació, el que s’entengué com la reparació del deute. Acabat el tripartit, Ernest Maragall romangué al buit, desclassat dins del PSC. El partit, NEC, que fundà, ha fracassat en l’objectiu d’ésser l’aixopluc dels socialistes descontents, “òrfes de partit”.
Què ha mogut Junqueras a “fitxar” Ernest Maragall?.
Oscar Wilde ja ho profetitzà en una obra teatral d’èxit, “La importància de dir-se Ernest”.
Junqueras n’ha fet la paràfrasi, la publicitat electoral en farà la resta, hi veurem un cognom amb majúscules. ” Vota MARAGALL”, i la imaginació en farà la resta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo la descripció molt encertada.
Penso que ERC ha comès una errada molt greu. Com ben segur esteu informada, la gestió de l’Ernest Maragall a la conselleria d’Educacio fou pèssima. O si més no, aquesta fou una percepció generalitzada entre el professorat. De fet, fou capaç d’unir a un col·lectiu prou heterogeni en contra seva. I es fa molt difícil obtenir legitimitat quan un sector tan estratègic i tan essencial arreu del país com el conjunt de la comunitat educativa, es té en contra.
Més enllà del nivell d’acord o desacord que hom es pugués sentir respecte a les seves polítiques i iniciatives polítiques, les formes compten. I aquestes no es van caracteritzar precisament per generar consensos. De fet, la seva etapa al capdavant de la conselleria és recordada com a calamitosa.
De ben segur hauràs i haurem de veure terratrèmols més grossos a mida que s´acosti l´hora del 9-N. I si les municipals ens enganxen dins la marabunta espanyola, tal com és de preveure, encara les veurem de més grosses. Alcaldes i Regidors a centenars passant-se a les llistes i les sigles d´ERC. Repeteixo, és dolent això?, ens és vedat? No, oi?
No serà l´únic cognom rellevant que s´aixoplogarà sota el rètol d´ERC, doncs com saps prou bé, a Mollet hi ha moviments de la família d´un dels “padres de la constitución española”, per tal de fer aquest escac i mat. En les properes hores, un socialista i ex Ciutadà pel Canvi, fill d´un altre cognom de raça, s´afegirà a les llistes europees d´ERC.
Maragall, Comín, Tura i … els que vindran, doncs Catalunya no pot quedar-se sense el referent que significava el PSC (hores d´ara mort i enterrat) i és per això que aquest imaginari col.lectiu, es traslladarà de seu, des de Nicaragua cap a Calàbria.
escollir un càrrec perque té un carnet, és el nebot de la consellera i per tant molt bon noi o té un cognom que el blinda malgrat pugui ser, fins i tot retardat, han portat aquest país pel pedregar.
no fa massa el gran Kissinger deia que el nou ordre mundial farà desaparèixer molta gent entre patiment i dolor però…els que quedin (pressuposant que ell i la seva nissaga estaran entre els escollits, naturalment) viuran molt millor. Repugnant, oi? doncs és la mateixa lògica aplicada a la política en aquest país durant molts anys i a imatge de la metròpoli de la qual renega però imita en tics fastigosos.
Tant de bo aquesta sia una de les assignatures pendents a resoldre en el nou estat que ve, on privi la capacitat real i la bona fe, arrassant per sempre més amb el domini de les elits (que segons com apliques el terme va trencar de riure) com el més natural fins i tot per nens de p3
En aquest context, anomenar-se Ernest no ès gaire important malgrat sovintejades traduccions que hem vist al castellà.