D’una conferència del sociòleg Manuel Castells en retinc una afirmació com a objecte de comentari :"La política és un rostre als mitjans de comunicació".
Quin és el rostre de la política catalana ?, Maragall, Mas, Carod ?. Quin ha estat el rostre del Tripartit ?. En els últims dos anys i mig fou creat un nou rostre polític, el "Tripartit", una mena de rostre calidoscopic fet de fragments de Maragall,Carod i Saura que anà prenent formes i colors diferents segons la reflexió de la llum i els moviments giratoris que una mà estranya a l’escena dirigí. Accions brusques, maldestres van fer caure caòticament aquells fragments de tal manera que fou impossible recomposar el dibuix. Eren simplement troços de vidre sense llum o moviment propi; Maragall i Carod han estat moguts pel ministre Montilla, mestre titellaire, com personatges del teatret de fullola i paper, creient-se protagonistes d’una nova època.
Avui, Maragall, enquistat en el personatge gloriós del Jocs de la seva ciutat, és abandonat pel socialisme; Carod, que es cregué l’àrbitre imprescindible i director del govern "in pectore", ha perdut el lideratge del seu partit en favor del jove i ambiciós Puigcercós. I Montilla, el veritable creador i destructor del Tripartit, és avui sense ombra el rostre del socialisme a Catalunya.
Fa dos anys i mig alguns o molts creien que Mas era el rostre d’en Pujol , ara és evident que en Mas és el rostre de la política nacionalista, el rostre de la política catalana. Del Tripartit en resten només ecos retòrics i sabor amarg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sra. Gil:
L’encís dels seus escrits, al meu parer, rau en el caràcter equànime de l’anàlisi. En el present escrit lluu per la seua absència.
Per a que s’ho repense, cordialment, jb.
…de la traïdoria, de la indignitat, del rebaix, de la xuleria, de la manca d’ètica i de principis…
Després del 30 de setembre, cap dels quatre partits no tenia dret a fer el què han fet.
Però que CiU, després d’estirar a l’alça el text, acabés rebaixant-lo així… de debó creieu que us ho perdonarem?
Demà guanyarà el sí, però haurem perdut tota la il·lusió en el futur d’aquest país, i ningú, ni els del sí ni els del no, no votarà content.