Coc Ràpid

El calamar és el mol·lusc astut, el que es camufla amb gran celeritat, el que no es protegeix amb una closca sinó que amaga la seva estructura òssia dins del cos, una mena d’esquelet cartilaginós en forma de ploma d’au, de canya, de càlam com l’estri amb què s’escrigué durant cinc-mil anys i no és aquesta l’única sorpresa que en el seu interior té el mol·lusc del cap amb tentacles i la geomètrica cua d’ales trapezoide que el fa peix velocíssim, dins del cos té una bossa d’un líquid negre i viscós, una tinta que expulsa amb força per un tub-sifó  quan es veu amenaçat.

Els antics admiraren el mol·lusc, convertiren la seva imatge en un motiu decoratiu de piscines i estances i fins i tot els llatins li donaren un nom extraordinari – potser ho feren els escriptors o els pedagogs, l’anomenaren “calamarius”, “escriptor portàtil”, perquè en ell hi ha els estris de l’escriptura, el càlam i la tinta.

I encara que durant uns segles el tinter es digué també “calamar”, és el tinter-peix el que s’apropià del nom i l’ha camuflat astutament fins a fer-nos oblidar el seu significat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!