Als carrers de la ciutat onegen unes banderoles blaves, s’hi llegeix nítidament un missatge : "Pensa en Catalunya, digues No ". Malgrat que el nom del partit que propugna el rebuig al nou Estatut és il·legible, tots sabem que és el PP. El blau no és el color net del cel clar sinó el del mar on cerca aliment la gavina.
Pel matí, en sortir de casa, al bell mig del carrer urbà una gavina esqueixava amb força i esgarips carn i plomes d’un colom abatut. Rata del mar que cerca aliment també al camp i a la ciutat. Aquesta escena, sovint vista, ha destruït la imatge de la gavina marinera amb lluïssor d’argent.
A d’altres indrets veiem banderoles que publiquen, en nom d’ERC, també el No ; banderes color taronja-amarga.
El missatge d’ambdós partits és el mateix, unívocament No. La ciutadania resta atònita. El "NO" té la força i simplicitat dels monosíl·labs. No admet matisos. És la negació per antonomàsia, ara ho és del futur millor col·lectiu.
Aquest és el parany del monosíl·lab. El seu color és el de l’anul·lació i l’amargor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que dius del "no" val igualment per al "sí":
Em sorprèn la total manca d’arguments dels del "sí". Bé, en Durante ens va dir un bon argument abans-d’ahir : el "sí" ens tornarà a apropar a Espanya. Només per això, el "no" ja té un bon argument…
Crec qu ela gent del No i la gent del Si té molt més a dir que un monosíl.lab, però és el REFERENDUm el que posa les regles i els partits polítics que fan les campanyes. L’únic cert és que el NO és negació, però ves per on tinc la impressió que molts dels que votaran No ho faran perquè tenen esperança, perqè creuen en ITACA i en el MES LLUNY…..
-El roig del psoe-psc del degoteig sagnant a que sotmet l’estat a catalunya.
-El verd de ic-v, de la més tendra ingenuitat que es deixa seduir pels cants de sirena.
-I que dir de ciu que crec que utilitza els dos colors que tu has nomenat, el blau i el taronja.
Posats a fer paranys em sembla que has caigut en el que tu mateixa has posat. Ni és tracta únicament de monosílabs, ni els colors tenen cap altra simbologia que la del subconscient de cadascú, almenys en aquest cas i segons la meua opinió. Sóc del pensament que les coses es tenen que explicar i em semblen més raonables les idees dels partidaris del no d’esquerra que les explicacions i dubtes dels partidaris del sí. Al parlament es va aprovar un estatut per estar a prop del cim i ara es vol aprovar una reforma per a tornar al camp base i pujar-lo deu metres. La distància és massa gran.
El monosibal Sí, vol dir no a Catalunya. Et aquí el parany.
La llibertat no té graus, o se’n té o no se’n té!
VOTEM NO!
http://www.diguemno.org