Durant aquests quinze dies el bloc no es troba en campanya, però fets i discursos de l’àmbit polític i criteris propis seguiran éssent objecte de "posts". "Confidencial Cat" és el tema del dia.
Per sorpresa meva el DVD "Confidencial Cat" publicat per CiU omple pàgines de diari, tertúlies als mitjans de comunicació, comentaris als blocs i missatges mòbils, el que m’empeny a fer-n’hi un comentari.
L’ús del DVD com a eina electoral no és cap novetat, és , en la societat d’avui, tan acceptable o més que un fulletó o un opuscle. L’encert del mitjà és una realitat,el del contingut és discutible certament, però cal enquadrar-lo en el context polític català. L’escenari polític d’aquestes eleccions res no té en comú amb les hagudes en tot el període de democràcia recobrada; l’alternativa de govern clàssica entre dos partits, PSC / CiU, ha donat pas a una possible repetició de l’aliança postelectoral de PSC-ERC-ICV com alternativa a CiU. L’escenari ha canviat i les regles de joc s’hi adapten. La complexitat fa que no hi siguin possibles les tàctiques tradicionals.
Ni ERC ni PSC han rebutjat òbviament una aliança postelectoral per a formar govern si CiU guanya les eleccions , de tal manera que la possibilitat d’un nou "tripartit" és ferma. CiU l’ha atacada amb el "Confidencial Cat", revifant-hi fets del Govern català 2003-2006. El document no menteix, recorda els episodis de mal govern (no es pot demanar que el partit que guanyà les darreres eleccions ressalti en campanya punts favorables als seus adversaris polítics).
Em sembla força teatral que els partits que foren govern gesticulin de manera ofesa davant del DVD, saben bé que és un atac d’adversari a adversari i que el combat real és el del programa i la credibilitat. Saben també ERC i PSC que el problema rau en convèncer l’elector de la bondat d’un programa que pot no complir-se.
El "tripartit" creà una criatura mítica, una moderna Hydra de tres caps. L’obligació de l’adversari, CiU, és demostrar-ne la feblesa i evitar-ne la reproducció. "Confidencial Cat" n’és una de les armes. No res més. I res no tanca ni pressuposa del futur. Tot partit polític ho sap. CiU no ha actuat com l’elefant a la galeria de vidre. No hi ha nom posat al futur. La representació teatral, els escarafalls, de PSC, ERC i ICV és dirigida al públic habitual, reduït, Tots saben que el DVD serà poc vist i molt comentat. I és aquest ressò el que el fa eficaç i satisfà l’objectiu pretès.
Mirem enrere. Hi ha les velles ensenyances. Els grecs antics eren savis, inventaren criatures mítiques, déus, monstres i herois. I amb el mite propagaren per als homes escèptics del demà que la Hydra fou enterrada i que les fletxes mullades amb la seva fel foren durant un temps sense temps letals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ús d’imatges robades no és cap novetat? Anem bé…
No menteix quan parla d’en Vendrell? Tens pa a l’ull.
El tripartit potser ha estat una merda, però CiU amb aquest DVD es mostra pitjor.
Els mites primer provoquen paüra.Amb el temps, són un element més del folklore.
Sincerament som a mig camí, gràcies a Polònia i companyia, d’aquest sa canvi de perspectiva, per això aquest horror al tripartit que blasma el Dvd és una mica càndid…com l’horror a "la dreta" de CiU que també em fa riure molt…sols el Losantos es deu estirar els cabells (o fregar les mans) per si tornen.
Confidencial Cat comença robant imatges.
Això és lluita noble electoral?
CiU fa por amb aquest DVD per fer por!
No, gràcies!
…encara no han superat que la bona gent del país, la gent d’esquerres, els fes fora de la poltrona. És cert, el que surt al DVD ha passat. Caldríen molts minuts més de pel.licula, però, si haguéssin afegit les coses bones d’aquests últims tres anys. I moltíssimes hores més si volguéssim fer un DVD dels desproposits dels 23 anys anteriors. I, no ho dubtis, alguns minutets dedicats al departament que dirigies…
jo, Carme L., havia interpretat el teu silenci com una desaprovació discreta a "l’estil Madí." Però no, fins i tot algú com tú, que sempre s’havia mostrar fidel al país, ara ha caigut en l’espiral antipatriòtica… On queda el saber fer, la subtilitat, el diàleg seré…?? Sincerament, em sap molt de greu, estem pitjor del que pensava.