La nena era molt, molt petita quan començà la revolta aquell 18 de juliol d’ara fa setanta anys.
Les veïnes recordaven, anys més tard, a les tardes xafogoses d’estiu cosint al terrat, que el nen de l’entresol havia nascut aquell dia, diumenge asolellat – "com avui", deien – , amb l’ajut de la senyora Pepita del pis de dalt i la Maria portera, mentre l’església cremava i s’escoltaven trets. Es tallà l’electricitat i el Tonet de l’entresol nasqué, cap a les 6 de la tarda, amb el llum d’unes espelmes i sense llevadora.
D’aquells anys de guerra la nena només reté una imatge fixa, com si guardés una fotografia inexplicable entre els records : ella i el germà sota uns matalassos, els del llit dels pares; eren dos matalassos de roba de cotó blanca viada amb blau, plens de llana d’ovella que havien portat del poble del pare com a regal de casament.
Després sabé que no baixaven al refugi de davant de casa, el soterrani d’una gran fàbrica de pianos.
Però els pares mai no la parlaren d’aquells anys…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!