Paola Antonia Negri era mística sense límits, martiritzava el seu cos sense pietat ni descans, per a unir la voluntat humana a la divina calia anul·lar la pròpia, predicava que calia assolir la victòria sobre un mateix, posar-se a prova cercant perillosament les tentacions per a vèncer-les, destruir la mateixa reputació de santedat amb comportaments escandalosos. Ningú podria jutjar-los ja que l’únic important moralment era les intencions i no els fets.
Trento volia divisions fermes i jerarquia vertical entre homes i dones, entre laics i clergues, entre les classes altes i les baixes; volia les dones seglars dedicades a la casa i la família i les religioses a la clausura.Al 1551 uns monjos barnabites foren empresonats i torturats. La persecució inquisitorial de la Mare Divina començà. La influència de Negri perdia força. Les seves visions sobre el futur de Milà s’havien tornat perilloses per als poders públics, s’escamparen dubtes sobre la seva castedat, fou acusada de comportament escandalós i d’abusos, es propagaren suspites sobre la il·luminació mística i la possessió diabòlica.
L’any 1554 la “santa viva” fou obligada pel Tribunal de la Inquisició a la clausura de per vida al convent franciscà de Santa Clara, havia perdut les forces, molt malalta hi fou traslladada en una llitera. Morí al 1555. Les seves “Cartes espirituals” foren incloses a l’Índex dels llibres prohibits, anys més tard en foren excloses. No fou Paola Antonia Negri una monja herètica sinó heterodoxa, trencà les regles monacals, essent dona governà ordes d’homes, feia actes d’humiliació col·leciva pels carrers, profetitzava, deia que llegia cors i intencions. Suspitosa política i religiosa.
La “Mare Divina” fou clausurada per sempre, ella l’activista fou obligada a l’única activitat permesa a les religioses, la vida contemplativa. Ni el seu cos ni la seva ànima ho soportaren.
Virginia Negri, 1508-1555.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!