Coc Ràpid

“Fes-ho, Senyor, fes-ho, mira dins d’ells, entra-hi i ho trobaràs tot” i amb el rostre resplandent i la veu tremolosa Paola Antonia Negri, al món Virginia, Germana Angèlica, deia “Perdre l’honor, deixar la vida, deixar l’ànima, deixar-te tu mateix, perdre l’ànima...”. Els germans barnabites i les angèliques postrats al terra de l’església del convent milanès no gosaven de mirar l’abadessa que sortia de l’èxtasi, ells i el poble present es mantenien en silenci davant de la “mare Divina”, la santa mística que castigava durament el seu cos dia i nit, la santa que tenia visions temudes pels governants i la mateixa església, la santa en vida que veia el que era amagat als altres en l’interior de cadascú, “els secrets del cor”. 

La “Mare Divina” havia estat mestra d’escola humil, com ho fou el seu pare, llegir i escriure eren els seus coneixements. Nasqué l’any 1508 al petit poble milanès de Castellanza en el si d’una família catòlica estricta que 12 anys més tard es traslladà a Milà, prop del convent agustí de Santa Maria d’on era abadessa Arcangela Panigarola, “santa viva” que influí profundament sobre Virgínia, com ho féu el carismàtic Battista da Crema que predicava que s’arribava a la perfecció vivint místicament només amb l’amor de Déu. La seva vocació es refermà quan l’any 1530 conegué la comtessa vídua Ludovica Torella, fundadora de la congregació segons la regla agustina de les Germanes Angèliques de Sant Pau ,que es convertí en protectora i amiga de Virgínia.  Virginia passà a ser per sempre Paola Antonia l’any 1537 quan professà com a germana angèlica, prengué el vel de mans del seu confessor Antoni Maria Zaccaria fundador dels agustins “barnabites” i en morir aquest fou la dirigent de les cases d’aquells i de les angèliques.  Una dona “capo et maestra de la congregatione”!.

La dona santa, profeta i mística, manava sobre homes i dones que li devien obediència absoluta. Bocaterrosos a la sala capitular davant de la Mare Divina confessaven els seus pecats de supèrbia, els seus secrets més amagats, les intencions arribades als seus cors i Ella imposava a barnabites i angèliques duríssimes penitències que complien sense protesta.

La reputació de Paola Antonia arribà al seu punt àlgid al 1540. Té 32 anys, el vel sobre el rostre, la corda al coll, la creu al pit, interpretava les Escriptures, activista, anti-intel·lectual, heterodoxa, trencà la frontera entre homes i dones, entre laics i clergues, trencà la frontera de la conducta acceptable en una dona. Predicava que la santedat no podia ésser jutjada perquè allò important era tan sols la intenció. El concili de Trent era proper. Les manifestacions públiques d’automortificació de barnabites i angèliques pels carrers de Milà escandalitzaven. Els barnabites qüestionaven l’autoritat sobre ells de la Mare Divina, “aquella dona milanesa que tenia “il titolo de divina”. Les suspites i acusacions començaren. La Inquisició era a l’aguait.  

… seguirà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!