Veronica Franco, la bella i més famosa cortesana de Venècia és adorada pels homes que paguen per la seva companyia i és rebutjada pel poble que la considera el símbol de tots els vicis. Davant del Tribunal de la Inquisició no tardaran en arribar denúncies contra la dona que es manifesta orgullosa d’ésser prostituta i que ho canta en els seus versos:
E, se ben meretrice mi chiamate / O volete inferir, ch’io non vi sono, / O, che ve n’en tra tali di lodate.
Quanto le meretrice hanno di buono, / Quanto di gratioso, e di gentile, / Esprime in me del parlar vostro il suono.
Ella és la meretriu que Tintoretto ha retratat mantes vegades, com la dama recatada, la revestida de luxe, la cortesana mostrant sensualment la sina; és la poeta celebrada, la mare sol·lícita de sis fills de pares diferents, l’experta tocadora de llaüt i espineta, la que respòn les sàtires obscenes que la injurien, la que dedica poemes al rei Enric III de França que reclamà la seva companyia una nit i la dona caritativa que funda una casa de caritat per a prostitutes i llurs fills. L’any 1575 la pesta s’esten per la ciutat fent gran mortaldat, el poble assenyala com a culpables del mal les cortesanes i Veronica és acusada davant de l’Inquisidor de pràctiques herètiques i bruixeria, se salva de la mort per la influència del seus clients, tots ells els homes més importants de la república, és condemnada a l’exili durant un temps després de la pública contrició. S’allibera del càstig però perd les seves riqueses.
L’any 1582 és el de la seva desgràcia. Domenico Venier, el seu poderós i fidel protector mor. La més bella de les “honestes cortesanes” ho ha perdut tot, viu en la més extrema pobresa al districte de la ciutat on van a raure les prostitutes rebutjades i allí mor als 45 anys.
El seu nom perdura per la seva obra poètica que és inclosa a l’ïndex dels llibres prohibits i la seva bellesa segueix viva a l’obra de Jacopo Tintoretto, lluminosa i sensual. És la seva veu la que orgullosa i segura dels seus encants diu:
La bellesa de la dona és donada pel cel perquè sigui feliç, sobre la terra, tot home que en tasti la dolçor…
Veronica Franco, 1546 – 1591.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!