Espriu i Martí Pol han estat durant trenta anys els escriptors més citats als discursos pronunciats al Parlament. poesia “elitista” i “popular” però poesia. Eren d’altres temps que es transformaren la passada legislatura amb les maneres discursives del portaveu de la CUP l’enyorat David González, introductor de noves autoritats citades sàviament amb familiaritat persuasiva. No foren flors d’una legislatura sinó el segell del discurs de l’esquerra catalana anomenada radical, com ahir demostrà el diputat Baños.
El diccionarid d’autoritats desplegat ahir en el seu discurs pel cap de llista de la CUP fou aclaparador i eclèctic: Stevenson, Bakunin, Pasolini, de Jòdar, David González, Macià, Guizot, Von Hayek, Walter Wriston, Cánovas del Castillo, Espriu, Ferrater Mora i Sant Agustí d’Hipona. Pasolini, Macià i els companys de la CUP, de Jòdar i González, van merèixer ésser citats dues vegades.I no hi faltà al diccionari una referència al text d’una pancarta anònima plantada a la plaça Catalunya barcelonina un mes de maig.
No serà fàcil superar-ho!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I de què serveix recitar frases de “les autoritats” [te nassos anomenar Bakunin dins un parlament]?: per fer un exercici de vanaglòria intel·lectual? per acabar dient una perogrullada repetida setanta vegades set?
El retrat del sr. Baños després d’escoltar el guant llançat pel presidenciable sr. Mas va ser de memorable malestar (per molt que Vilaweb informi d’aplaudiments i somriures de la bancada de les CUP).
Atentament