Dubta que hi hagi foc a les estrelles,
dubta que el sol es mogui,
dubta que allò fals sigui cert,
però no dubtis del meu amor.
Són paraules que el malaurat Hamlet, príncep de Dinamarca, escriu a Ofèlia,
“l’idol celestial de la meva ànima…”. Shakespeare fa començar l’obra a l’esplanada del castell de Kronborg, a Elsinore, a l’estret d’Oresund. És mitja nit, el cel que s’hi veu és el mateix que al mateix estret, molt a prop, a la petita illa de Hven, al castell d’Urania, Uraniborg, l’astrònom Tycho Brahe observava el cel i la “nova stella”, la supernova que havia descobert a la constel·lació de Cassiopeia.
Shaespeare escriu “Hamlet” pels volts de l’any 1600, potser al 1598, Brahe mor al 1601. La descoberta de l’astrònom danès li reportà una fama extraordinària i li valgué que el rei de Dinamarca, Frederic II, li regalés l’illa de Hven i una casa, allí hi construí el castell d’Uraniborg en honor d’Urània, la musa de l’astronomia i el de Stjerneborg, amb sengles observatoris des d’on estudiava la seva teoria, que eren cinc els planetes que giraven al voltant del Sol i que donaven una volta a l’any a la Terra.
Hi ha hipòtesis que diuen que Shakespeare s’interessava per l’astronomia, i que amb la seva companyia teatral havia actuat al castell de Kronborg que Frederic II, el benefactor de Brahe convertí en un magnífic castell-palau renaixentista i que coneixia els estudis d’aquell.
En qualsevol cas, Fou Kronborg l’escenari elegit per a la immortalitat del príncep del dubte, Hamlet, el príncep de Dinamarca i “aquest dosser magnífic dels cels, l’atmosfera, aquest esplèndid firmament que hi veiu suspès, aquesta majestuosa bóveda clavetejada de brases d’or” que ell descriu era el mateix que des de Uraniborg Tycho Brahe escrutava.