Colau i el seu partit tenen l’avidesa del poder, la disfressen d’eina per a la justícia social i la instauració de la nova política, sense tenir cap mena d’escrúpol en la tria dels mitjans per a aconseguir-ho. Els mitjans són el nucli que defineix la validesa de la finalitat.
Colau no guanyà les eleccions, els ciutadans li retiraren el seu recolzament i el donaren a Maragall, aquest fet definitori no ha estat un obstacle suficient per a voler mantenir-se en el poder, ni tampoc ho és el d’aconseguir-ho amb els vots de Ciudadanos-Valls, sabent que no li són donats per la seva vàlua sinó per tal d’evitar que la capital de Catalunya tingui un Alcalde independentista. Així, Colau , convertida en una ferotge conservadora del poder s’ha afegit al joc de la demagògia reaccionària, s’ha desvinculat de l’ètica de la veritable esquerra i s’ha lliurat al personalisme i al populisme més cínic.
Colau ha deixat d’ésser la contraimatge d’aquella política de la “casta” que anatematitzava, és ja la “nova casta”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!