Benvolgut President,
aquest escrit és difícil i dolorós. T’he respectat tant…, mai no he dubtat de la teva integritat moral, en els anys que t´he conegut mai no hi hagué un símptoma de feblesa en el teu concepte ètic de la política i el polític. Quan he conegut la declaració que has fet pública, per a mi inesperada, he sentit desolació. Potser d’altres, he pensat, però no pas tu, President, tu no podies haver conviscut trenta-quatre anys amb la mentida, amb el frau. No ho entenc, no puc entendre-ho, perquè parlem de tu, President, que des de sempre saberes que series l’home que faria renéixer la nació, que ens retornaries l’orgull i que ens prepararies per a sentir la necessitat de la independència.
Com has pogut embrutar la teva història?, t’he escoltat afirmar mantes vegades que estimaves amb passió Catalunya i malgrat ésser veritat l’has ferida, i això, n’estic segura, és el que avui et fa mal. I a nosaltres, President, ens doldrà, bé ho saps, el dolor i la humiliació amb què has de conviure els anys venidors; has trencat quelcom més que la teva imatge, has fet miques la confiança en la sinceritat dels teus principis i has enfosquit el lloc que t’havia reservat la història quan ja no hi ha temps per a escriure’n una altra. Has d’haver patit molt, l’ocultació era allí dins teu, que no moriria amb tu ho sabies i temies.
Tens 84 anys, en tenies 50 quan vas cometre el gran error o el pecat que es podia rectificar o confessar al 1984 quan t’esperaven molts anys per a escriure la teva història que a tu especialment se’t podia exigir sense màcula. Potser l’amor a la família o al poder foren més forts que l’amor a tu mateix. Ja està fet, no pots caminar enrere, n’ets plenament conscient. Ets fort, ferri, els anys que viuràs són, com has dit tan cruament, d’expiació del pecat que vas cometre contra tu, contra el país, contra CDC, contra la teva pròpia història; però també d’aquesta teva culpa n’aprendrem i la nova Catalunya que ara neix i que tu cimentares serà neta i exemplar i un lenitiu per a la teva tristor.
I malgrat la duresa dels fets, malgrat el pecat, sempre seràs per a mi el nostre President, benvolgut i estimat President i no permetré que davant meu se’t vulgui humiliar i s’intenti esborrar la teva obra política ingent, seré com aquella amiga, filla o germana que segueix estimant i respectant el pare, el germà, l’home just que defallí.
Amb respecte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolguts visitants i comentaristes, gràcies per les vostres aportacions que han ofert perspectives dels fets des d’angles diferents. Us ho agraeixo de tot cor . Alhora us prego que em disculpeu perquè sense saber com els he eliminat definitivament perdent així el que dóna sentit a l’article (si els puc recuperar ho faré). Gràcies! i fins aviat.
Si Jesucristo hubiera tenido un defensor tan férreo commo ud. hace de su “MOL DESHONORABLE PTRESIDENT”, Hoy no seriamos Cristianos, aunque Ud. no lo parezca.
Es una barreja de sentiments i força profunds com tristó, decepció, indignació, etc.etc.
Dons per mi en Jordi Pujol era com una institució: Políticament parlant, intel•ligent, dialogant i bon gestor , correcta….i tot això s’ha m’ha desmuntat.
En definitiva, ha de “pagar” per les seves errades, ja que predicava el que no ha fet.
Malgrat tot(i no el disculpo), però al marge d’aquest greu afer, no vull deixar de recordar les moltes coses i ben fetes que ha fet per Catalunya.
Su sentimiento es parecido al de los discípulos del padre Maciel cuando descubrieron su verdadera personalidad.
Yo compadezco a todos los que creyeron ciegamente en Pujol.
De verdad.
Benvolguda Carme
Ja fa anys que ens van conèixer (tu consellera, jo membre de la junta de directors). A vegades parlàvem de política (jo a ERC) i recordo la passió amb què parlaves tant del teu partit com del teu president. Llegint la teva carta, entenc que estiguis dolguda i em sap greu. Per les persones íntegres que no suporten l’engany, han de ser uns dies duríssims. Rep una forta abraçada.
M’he identificat Molt amb la teva carta. Soc cristia i el perdo i l’esperança son les claus de la meva vida pero també l’autoestima, que crec que caldria que la recuperessis carme, i quan algú parli del president amb crítica espero que sàpigues estar allà per recolzar-lo i no pas per defensar encara més les estafes d’un xoriço. Si, si, un xoriço vulgar que no saps el mal que en fa dir-ho però miro als meus fills i tot i sabent el que els hi ha robat, crec més en mi i ens ells i se que sabrem tirar endavant i amb nota però segur que no serà defensant a xoriços com la família Pujol.
Més autoestima si us plau i no ens deixem enganyar per la nyonyeria del passat.
Tenim feina i depèn de la gent honrada con la majoria tirar-ho endavant,lluny de gent d’aquesta calanya.
I sàpigues que em dol parlar així del president però l’engany ha estat tan gran com l’admiració que en va generar.
Jo perdono i em quedo amb el record de la seva bona figura però de defensar-lo res de res.
Jordi Pujol, el molt honorable i expresident de Catalunya es un xoriço vulgaris.
Superem això i comencem a crear el país que volem si us plau.
Una abraçada