Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Al capvespre, just quan el sol s’ha amagat darrera de la collada, un estol d’orenetes vola per damunt del pati. Estisoren l’aire, deixant -hi retalls del cel taronja.
Arriben de lluny, del sud de l’Àfrica, venen de Nigèria, de Ghana… El viatge és llarg, molt llarg, dur, molt dur, han creuat terres i mar, no totes l’acabaran amb èxit, algunes cauran exhaustes, moriran pel camí. Venen de l’Àfrica quan el temps nostre és càlid a la recerca d’aliment, d’aixopluc, d’indrets amics on fer els seus nius, on viure. Homes i dones africans veuen aquests mateixos estols d’orenetes migrar, molts senten el desig de volar com elles cap a les terres del nord per a trobar-hi el càlid aixopluc on poder niar, molts ho intenten, el viatge és llarg, dur, duríssim.
El cel ha enfosquit. Hi brilla resplendent una estrella.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!